SER DE LA VERITAT
És estrany que una persona pugui viure tota la vida sense plantejar-se mai el sentit últim de l’existència. Per molt frívol que sigui el discórrer dels seus dies, tard o d’hora es produeixen «moments de ruptura» que poden fer brollar a la persona interrogants de fons sobre el problema de la vida.
Hi ha hores de felicitat intensa que ens obliguen a preguntar-se per què la vida no és sempre joia i plenitud. Moments de desgràcia que desperten en nosaltres pensaments ombrívols: per què tant patiment?, val la pena viure? Instants de més lucidesa que ens condueixen a les qüestions fonamentals: qui sóc jo? Què és la vida? Què m’espera?
Tard o d’hora, d’una manera o altra, tota persona acaba plantejant-se un dia el sentit de la vida. Tot pot no anar més enllà o també es pot despertar de manera callada, però inevitable, la qüestió de Déu. Les reaccions poden ser llavors molt diverses.
N’hi ha que fa temps que han abandonat, si no Déu, sí un munt de coses que tenien relació amb Déu: l’Església, la missa dominical, els dogmes. A poc a poc s’han anat desprenent d’alguna cosa que ja no té cap interès per a ells. Abandonat tot aquest món religiós, què cal fer ara davant la qüestió de Déu?
Altres han abandonat fins i tot la idea de Déu. No en tenen necessitat. Els sembla una cosa inútil i superflua. Déu no els aportaria res de positiu. Al contrari, tenen la impressió que els complicaria l’existència. Accepten la vida tal com és, i segueixen el camí sense preocupar-se excessivament del final.
Altres viuen envoltats de la incertesa. No estan segurs de res: què és creure en Déu? Com ens hi podem relacionar? Qui en sap res d’aquestes coses? Mentrestant, Déu no s’imposa. No força des de l’exterior amb proves ni evidències. No es revela des de dins amb llums o revelacions. Només és silenci, oportunitat, invitació respectuosa…
El primer que cal davant Déu és ser honestos. No anar eludint la seva presència amb plantejaments poc sincers. Qui s’esforça per cercar Déu amb honradesa i veritat no n’està lluny. No hem d’oblidar unes paraules de Jesús que poden il·luminar qui viu en la incertesa religiosa: «Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
