TESTIMONIS DE LA VERITAT
El judici té lloc al palau on resideix el prefecte romà quan va a Jerusalem. És a punta d’alba. Pilat ocupa el setial des del que dicta les seves sentències. Jesús compareix lligat de mans, com un delinqüent. Allí hi ha, cara a cara, el representant de l’imperi més poderós i el profeta del regne de Déu.
A Pilat li resulta increïble que aquell home intenti desafiar Roma: «Per tant, tu ets rei?». Jesús és molt clar: «La meva reialesa no és d’aquest món». No pertany a cap sistema injust d’aquest món. No pretén ocupar cap tron. No busca poder ni riquesa.
Però no li amaga la veritat: «Jo sóc rei». Ha vingut a aquest món a introduir veritat. Si el seu regne fos d’aquest món tindria «guàrdies» que lluitarien per ell amb armes. Però els seus seguidors no són «legionaris», sinó «deixebles» que escolten el seu missatge i es dediquen a posar veritat, justícia i amor al món.
El regne de Jesús no és el de Pilat. El prefecte viu per extreure les riqueses dels pobles i conduir-les a Roma. Jesús viu «per donar testimoni de la veritat». La seva vida és tot un desafiament: «Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». Pilat no és de la veritat. No escolta la veu de Jesús. D’aquí a unes hores intentarà apagar-la per sempre.
El seguidor de Jesús no és «guardià» de la veritat, sinó «testimoni». El seu quefer no és disputar, combatre i derrotar els adversaris, sinó viure la veritat de l’evangeli i comunicar l’experiència de Jesús, que està canviant la seva vida.
El cristià tampoc és «propietari» de la veritat, sinó testimoni. No imposa la seva doctrina, no controla la fe dels altres, no pretén tenir raó en tot. Viu convertint-se a Jesús, encomana l’atracció que sent per ell, ajuda a mirar cap a l’evangeli, posa a tot arreu la veritat de Jesús. L’Església atraurà la gent quan vegin que el nostre rostre s’assembla al de Jesús, i que la nostra vida recorda la seva.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
