FE SENZILLA
El relat del naixement de Jesús és desconcertant. Segons Lluc, Jesús neix en un poble en el qual no hi ha lloc per acollir-lo. Els pastors l’han hagut de buscar per tot Betlem fins que l’han trobat en un lloc apartat, recolzat en una menjadora, sense més testimonis que els seus pares.
Pel que sembla, Lluc sent necessitat de construir un segon relat en el qual el nen sigui rescatat de l’anonimat per a ser presentat públicament. Quin lloc més apropiat que el Temple de Jerusalem perquè Jesús sigui acollit solemnement com el Messies enviat per Déu al seu poble?
Però, de nou, el relat de Lluc va ser desconcertant. Quan els pares s’acosten al Temple amb el nen, no surten al seu encontre els grans sacerdots ni els altres dirigents religiosos. D’aquí a uns anys, ells seran els qui el lliuraran per ser crucificat. Jesús no troba acolliment en aquesta religió segura de si mateixa i oblidada del sofriment dels pobres.
Tampoc vénen a rebre’l els mestres de la Llei que prediquen les seves «tradicions humanes» en els atris d’aquell Temple. Anys més tard, rebutjaran Jesús per curar malalts trencant la llei del dissabte. Jesús no troba acolliment en doctrines i tradicions religioses que no ajuden a viure una vida més digna i més sana.
Els que acullen Jesús i el reconeixen com Enviat de Déu són dos ancians de fe senzilla i cor obert que han viscut la seva llarga vida esperant la salvació de Déu. Els seus noms semblen suggerir que són personatges simbòlics. L’ancià es diu Simeó («El Senyor ha escoltat»), l’anciana es diu Anna («Regal»). Ells representen a tanta gent de fe senzilla que, en tots els pobles de tots els temps, viuen amb la seva confiança posada en Déu.
Els dos pertanyen als ambients més sans d’Israel. Són coneguts com el «Grup dels Pobres de Jahvè.» Són gent que no tenen res, només la seva fe en Déu. No pensen en la seva fortuna ni en el seu benestar. Només esperen de Déu la «consolació» que necessita el seu poble, «l’alliberament» que cerquen generació rere generació, la «llum» que il·lumini les tenebres en què viuen els pobles de la terra. Ara senten que les seves esperances es compleixen en Jesús.
Aquesta fe senzilla que espera de Déu la salvació definitiva és la fe de la majoria. Una fe poc cultivada, que es concreta gairebé sempre en oracions maldestres i distretes, que es formula en expressions poc ortodoxes, que es desperta sobretot en moments de dificultat. Una fe que Déu no té cap problema per entendre i acollir.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
