L’EUCARISTIA COM ACTE SOCIAL
Segons els exegetes, la multiplicació dels pans és un relat que ens permet descobrir el sentit que l’eucaristia tenia per als primers cristians com a gest d’uns germans que saben repartir i compartir el que tenen.
Segons el relat, hi ha una multitud de persones necessitades i famolenques. Els pans i els peixos no es compren, sinó que s’apleguen. I tot es multiplica i es distribueix sota l’acció de Jesús, que beneeix el pa, el parteix i el fa distribuir entre els necessitats.
Oblidem sovint que, per als primers cristians, l’eucaristia no era només una litúrgia, sinó un acte social en què cadascú posava els seus béns a disposició dels necessitats. En un conegut text del segle II, en què sant Justí ens descriu com celebraven els cristians l’eucaristia setmanal, se’ns diu que cadascú aporta allò que posseeix per «socórrer els orfes i les vídues, els qui pateixen per malaltia o per una altra causa, els que són a les presons, els forasters de pas i, en una paraula, tothom qui té necessitat».
Durant els primers segles resultava inconcebible anar a celebrar l’eucaristia sense portar alguna cosa per ajudar els indigents i els necessitats. Cebrià, bisbe de Cartago, retreu a una rica matrona: «Els teus ulls no veuen el necessitat i el pobre perquè estan enfosquits i coberts d’una nit espessa. Tu ets afortunada i rica. T’imagines celebrar el sopar del Senyor sense tenir en compte l’ofrena. Tu véns al sopar del Senyor sense oferir res. Tu suprimeixes la part de l’ofrena que és del pobre».
L’oració que es fa avui per les diverses necessitats de les persones no és un afegit postís i extern a la celebració eucarística. La mateixa eucaristia exigeix repartir i compartir. Diumenge rere diumenge, els creients que ens acostem a compartir el pa eucarístic hem de sentir-nos cridats a compartir més de debò els nostres béns amb els necessitats.
Seria una contradicció pretendre compartir com a germans la taula del Senyor tancant el nostre cor als qui a hores d’ara viuen l’angoixa d’un futur incert. Jesús no pot beneir la nostra taula si ens guardem el nostre pa i els nostres peixos.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
