UN TAST DE CEL
El cel no es pot descriure, però en podem fer un tast. No el podem assolir amb la nostra ment, però és difícil no desitjar-lo. Si parlem del cel no és per satisfer la nostra curiositat, sinó per revifar el nostre desig i la nostra atracció per Déu. Si el recordem és per no oblidar l’anhel últim que portem al cor.
Anar al cel no és arribar a un lloc sinó entrar per sempre en el Misteri de l’amor de Déu. Per fi, Déu ja no serà algú amagat i inaccessible. Encara que ens sembli increïble, podrem conèixer, tocar, tastar i gaudir del seu ésser més íntim, de la seva veritat més fonda, de la seva bondat i bellesa infinites. Déu ens enamorarà per sempre.
Aquesta comunió amb Déu no serà una experiència individual. Jesús ressuscitat ens acompanyarà. Ningú no va al Pare si no és per mitjà de Crist. «Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat» (Colossencs 2,9). Només coneixent i gaudint del misteri clos en Crist penetrarem en el misteri insondable de Déu. Crist serà el nostre «cel». Veient-lo a ell «veurem» Déu.
Crist no serà l’únic mediador de la nostra felicitat eterna. Encesos per l’amor de Déu, cadascú de nosaltres ens convertirem a la nostra manera en «cel» per als altres. Des de la nostra limitació i finitud tocarem el Misteri infinit de Déu assaborint-lo en les seves criatures. Gaudirem del seu amor insondable tastant-lo en l’amor humà. El goig de Déu se’ns regalarà encarnat en el plaer humà.
El teòleg hongarès Ladislaus Boros intenta suggerir aquesta experiència indescriptible: «Sentirem la calor, experimentarem l’esplendor, la vitalitat, la riquesa desbordant de la persona que avui estimem, amb qui gaudim i per la qual agraïm a Déu. Tot el seu ésser, la fondària de la seva ànima, la grandesa del seu cor, la creativitat, l’amplitud, l’excitació de la seva reacció amorosa ens seran regalats».
Quina plenitud assolirà en Déu la tendresa, la comunió i la joia de l’amor i l’amistat que hem conegut aquí. Amb quina intensitat ens estimarem llavors els qui ens estimem ja tant a la terra. Poques experiències ens permeten tastar millor el destí últim a què som atrets per Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
