UNA ALEGRIA PER A TOT EL POBLE
Hi ha coses que només la gent senzilla sap copsar. Veritats que només el poble pot intuir. Alegries que només els pobres poden gaudir.
Així és el naixement del Salvador a Betlem: No és cap cosa per a rics i gent adinerada; un esdeveniment que només els cultes i savis poden entendre; res reservat a minories selectes. És un esdeveniment popular. Una alegria per a tot el poble.
Més encara. Són uns pobres pastors, considerats a la societat jueva com a gent poc honrada, marginats per molts com a pecadors, els únics que estan desperts per escoltar la notícia. També avui és així, encara que, sovint, els més pobres i marginats hagin quedat tan lluny de la nostra Església.
Déu és gratuït. Per això és més fàcilment acollit pel poble pobre que per aquells que pensen poder adquirir-ho tot amb diners. Déu és senzill, i és més a prop del poble humil que d’aquells que viuen obsessionats per tenir-ne sempre més. Déu és bo, i l’entenen millor els qui saben estimar-se com a germans que aquells que viuen egoistament, tancats en el benestar.
Continua sent veritat el que insinua el relat del primer Nadal. Els pobres tenen un cor més obert a Jesús que aquells que viuen satisfets. El seu cor amaga una «sensibilitat cap a l’Evangeli» que en els rics ha quedat sovint atrofiada. Tenen raó els místics quan diuen que per acollir Déu cal «buidar-se», «despullar-se» i «fer-se pobres».
Mentre visquem buscant la satisfacció dels nostres desitjos, aliens al patiment dels altres, coneixerem diferents graus d’excitació, però no pas l’alegria que s’anuncia als pastors de Betlem.
Mentre seguim alimentant el desig de possessió no es podrà cantar entre nosaltres la pau que es va entonar a Betlem: «La idea que es pot fomentar la pau mentre s’encoratgen els esforços de possessió i de lucre és una il·lusió» (Erich Fromm).
Tindrem cada cop més coses per gaudir, però no ompliran el nostre buit interior, el nostre avorriment i soledat. Arribarem a èxits cada cop més notables, però creixerà entre nosaltres la rivalitat, el conflicte i la competència despietada.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
