TORNAR A JESÚS
Es poden fer tota mena d’estudis i diagnòstics. La veritat és que el món necessita avui saba nova per viure. Les Esglésies van cercant alè i esperança. Les multituds pobres del planeta reclamen justícia i pa. Occident ja no sap com sortir d’aquesta tristesa mal dissimulada que cap benestar aconsegueix amagar.
El problema no és només de canvis polítics ni de renovacions teològiques, sinó de vida. Estem necessitats d’una cosa semblant al «foc» que va encendre Jesús en el seu pas breu per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, la seva passió per l’ésser humà. Necessitem persones com ell, paraules com les seves, esperança i amor com els seus. Necessitem tornar a Jesús.
Des de l’inici, els cristians van veure que ell podia guiar els éssers humans. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli el presenta com el «pastor» capaç d’alliberar les ovelles de la pleta on es troben tancades per «treure-les fora», a un país nou de vida i de dignitat. Ell va davant marcant el camí als que el volen seguir.
Jesús no imposa res. No força ningú. Crida cadascú «pel seu nom.» Per ell no hi ha masses. Cadascú té nom i rostre propis. Cadascú ha d’escoltar la seva veu sense confondre-la amb la d’estranys, que no són res més que lladres que roben al poble llum i esperança.
Això és el que cal: no escoltar veus estranyes, fugir de missatges que no vénen de Galilea. Sempre que l’Església ha cercat renovar-se s’ha desencadenat un retorn a Jesús per tornar a seguir els seus passos. Com s’ha recordat tantes vegades, «segueix-me» és la primera i l’última paraula de Jesús a Pere (Dietrich Bonhoeffer).
Però tornar a Jesús no és una tasca exclusiva del papa ni dels bisbes. Tots els creients en som responsables. Per a tornar a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions. Ell mateix va convertir-se a l’evangeli i començà l’aventura de seguir Jesús de debò. Què hem d’esperar per a despertar entre nosaltres una passió nova per l’evangeli i per Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
