JESÚS BATEJA AMB ESPERIT SANT
El Baptista representa com pocs ho fan, l’esforç dels homes i dones de tots els temps per purificar-se, reorientar-ne l’existència i començar una vida més digna. Aquest és el seu missatge: «Fem penitència, tornem al bon camí, posem ordre a la nostra vida». Això és també el que sentim més d’una vegada al fons de la consciència: «He de canviar, he de ser millor, he d’actuar de manera més digna».
Aquesta voluntat de purificació és noble i indispensable, però no n’hi ha prou. Ens esforcem per corregir errors, intentem complir amb el nostre deure amb més responsabilitat, intentem fer millor les coses, però res realment nou es desperta en nosaltres, res apassionant. Aviat el pas del temps ens torna a la mediocritat de sempre. El mateix Baptista reconeix el límit del seu esforç: «Jo us he batejat amb aigua, però el qui és més fort que jo, us batejarà amb l’Esperit Sant».
El baptisme de Jesús conté un missatge nou que supera radicalment el Baptista. Els evangelistes han tractat amb cura l’escena. El cel, que estava tancat i impenetrable, s’obre per mostrar el seu secret. En obrir-se, no baixa la ira divina que anunciava el Baptista, sinó que regala l’amor de Déu, l’Esperit, que es posa pacíficament sobre Jesús. Del cel se sent una veu: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat».
El missatge és clar: amb Crist, el cel ha quedat obert; de Déu només brolla amor i pau; podem viure amb confiança. Tot i els nostres errors i la nostra mediocritat insuportable, també per a nosaltres «el cel ha quedat obert». També nosaltres podem escoltar amb Jesús la veu de Déu: «Tu ets per a mi un fill estimat, una filla estimada». D’ara endavant podem afrontar la vida no com una «història bruta» que hem de purificar constantment, sinó com el regal de la «dignitat de fills de Déu», que hem de cuidar amb goig i agraïment.
Per a qui viu aquesta fe, la vida és plena de moments de gràcia: el naixement d’un fill, el contacte amb una persona bona, l’experiència d’un amor net… que posen a la nostra vida una llum i una calor noves. De sobte ens sembla veure «el cel obert». Una cosa nova comença en nosaltres; ens sentim vius; es desperta el millor que hi ha al nostre cor. El que potser havíem somiat secretament se’ns regala ara de manera inesperada: un nou inici, una purificació diferent, un «baptisme d’Esperit». Darrere d’aquestes experiències hi ha Déu estimant-nos com a Pare. Hi ha el seu Amor i el seu Esperit «dador de vida».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
