EUCARISTIA
I CRISI
Tots els cristians ho sabem. L’eucaristia dominical es pot convertir fàcilment en un «refugi religiós» que ens protegeix de la vida conflictiva en la qual ens movem al llarg de la setmana. És temptador anar a missa per compartir una experiència religiosa que ens permet descansar dels problemes, tensions i males notícies que ens pressionen per tot arreu.
De vegades som sensibles al que afecta la dignitat de la celebració, però ens preocupa menys oblidar-nos de les exigències que comporta celebrar el sopar del Senyor. Ens molesta que un sacerdot no s’atengui estrictament a la normativa ritual, però podem seguir celebrant rutinàriament la missa sense escoltar les crides de l’Evangeli.
El risc sempre és el mateix: combregar amb Crist en l’íntim del cor sense preocupar-nos de combregar amb els germans que pateixen. Compartir el pa de l’eucaristia i ignorar la fam de milions de germans privats de pa, de justícia i de futur.
En els propers anys es poden anar agreujant els efectes de la crisi molt més del que ens temíem. La cascada de mesures que es dicten aniran fent créixer entre nosaltres una desigualtat injusta. Anirem veient com persones del nostre entorn més o menys proper es van quedant a la mercè d’un futur incert i imprevisible.
Coneixerem de prop immigrants privats d’una assistència sanitària adequada, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o medicació, famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades pel desnonament, gent desatesa, joves sense un futur clar… No ho podrem evitar. O endurim els nostres hàbits egoistes de sempre o ens fem més solidaris.
La celebració de l’eucaristia enmig d’aquesta societat en crisi pot ser un lloc de conscienciació. Necessitem alliberar-nos d’una cultura individualista que ens ha acostumat a viure pensant només en els nostres propis interessos, per aprendre senzillament a ser més humans. Tota l’eucaristia està orientada a crear fraternitat.
No és normal escoltar tots els diumenges al llarg de l’any l’Evangeli de Jesús sense reaccionar davant les seves crides. No podem demanar al Pare «el nostre pa de cada dia» sense pensar en aquells que tenen dificultats per obtenir-lo. No podem combregar amb Jesús sense fer-nos més generosos i solidaris. No podem donar-nos la pau els uns als altres sense estar disposats a estendre una mà als que estan més sols i indefensos davant la crisi.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
