FER MEMÒRIA DE JESÚS
Jesús crea un clima especial en el sopar de comiat que comparteix amb els seus el vespre abans de la seva execució. Sap que és l’últim. Ja no tornarà a seure a taula amb ells fins a la festa final al costat del Pare. Vol deixar ben gravat en el seu record el que ha estat sempre la seva vida: passió per Déu i lliurament total a tothom.
Aquesta nit ho viu tot amb tanta intensitat que, en repartir el pa i distribuir el vi, els ve a dir aquestes paraules memorables: «Així sóc jo. Us dono la meva vida sencera. Mireu: aquest pa és el meu cos partit per vosaltres; aquest vi és la meva sang vessada per tots. No m’oblideu mai. Feu això en memòria meva. Recordeu-me així: totalment entregat a vosaltres. Això alimentarà les vostres vides».
Per a Jesús és el moment de la veritat. En aquest sopar es reafirma en la seva decisió d’anar fins al final en la seva fidelitat al projecte de Déu. Continuarà sempre al costat dels febles, morirà enfrontant-se als que desitgen una altra religió i un altre Déu oblidat del patiment de la gent. Donarà la seva vida sense pensar en si mateix. Confia en el Pare. Ho deixarà tot a les seves mans.
Celebrar l’eucaristia és fer memòria d’aquest Jesús, gravant dins nostre com va viure ell fins al final. Reafirmar-nos en la nostra opció per viure seguint els seus passos. Prendre a les nostres mans la nostra vida per intentar viure-la fins a les últimes conseqüències.
Celebrar l’eucaristia és, sobretot, dir com ell: «Aquesta vida meva no la vull guardar exclusivament per a mi. No la vull acaparar només per al meu propi interès. Vull passar per aquesta terra reproduint en mi alguna cosa del que ell va viure. Sense tancar-me en el meu egoisme; contribuint des del meu entorn i la meva petitesa a fer un món més humà».
És fàcil fer de l’eucaristia una cosa molt diferent del que és. Només cal anar a missa a complir una obligació, oblidant el que Jesús va viure a l’últim sopar. Només cal combregar pensant només en el nostre benestar interior. Només cal sortir de l’església sense decidir-nos mai a viure de manera més entregada.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
