DÉU ÉS DE TOTHOM
Poques frases hauran estat tan citades com aquesta que l’evangeli de Joan posa als llavis de Jesús. Els autors hi veuen un resum de l’essencial de la fe, tal com es vivia entre molts cristians a començaments del segle II: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill unigènit».
Déu estima el món sencer, no només aquelles comunitats cristianes a les quals ha arribat el missatge de Jesús. Estima tot el gènere humà, no només l’Església. Déu no és propietat dels cristians. No ha de ser acaparat per cap religió. No hi cap a cap catedral, mesquita o sinagoga.
Déu habita en tot ésser humà acompanyant cada persona en les seves alegries i les seves desgràcies. No deixa abandonat ningú, perquè té els seus camins per trobar-se amb cadascú, sense que hagi de seguir necessàriament els que nosaltres li marquem. Jesús el veia cada matí «fent sortir el sol sobre bons i dolents».
Déu no sap ni vol ni pot fer altra cosa sinó estimar, perquè en allò més íntim del seu ésser és amor. Per això diu l’evangeli que ha enviat el seu Fill, no pas per a «condemnar el món», sinó perquè «el món se salvi per mitjà d’ell.» Estima el cos tant com l’ànima, i el sexe tant com la intel·ligència. L’únic que voleu és veure ja, des d’ara i per sempre, la humanitat sencera gaudint de la seva creació.
Aquest Déu pateix en la carn dels famolencs i els humiliats de la terra; està en els oprimits defensant la seva dignitat, i en els qui lluiten contra l’opressió encoratjant el seu esforç. Està sempre en nosaltres per «buscar i salvar» el que nosaltres espatllem i fem malbé.
Déu és així. El nostre error més gran seria oblidar-lo. Més encara. Tancar-nos en els nostres prejudicis, condemnes i mediocritat religiosa, impedint a la gent cultivar aquesta fe primera i essencial. Per a què serveixen els discursos dels teòlegs, dels moralistes, dels predicadors i dels catequistes si no desperten la lloança al Creador, si no fan créixer al món l’amistat i l’amor, si no fan la vida més bella i més lluminosa, recordant que el món està embolcallat pels quatre costats per l’amor de Déu?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
