FER MEMÒRIA DE JESÚS
En narrar l’últim Sopar de Jesús amb els seus deixebles, les primeres generacions cristianes recordaven el desig expressat de manera solemne pel seu Mestre: «Feu això que és el meu memorial». Així ho recullen l’evangelista Lluc i Pau, l’evangelitzador dels gentils.
Des del seu origen, el Sopar del Senyor ha estat celebrat pels cristians per fer memòria de Jesús, actualitzar la seva presència viva enmig nostre i alimentar la nostra fe en ell, en el seu missatge i en la seva vida lliurada per nosaltres fins a la mort. Recordem quatre moments significatius en l’estructura actual de la missa. Els hem de viure des de dins i en comunitat.
Escoltar l’Evangeli
Fem memòria de Jesús quan escoltem en els evangelis el relat de la seva vida i el seu missatge. Els evangelis han estat escrits, precisament, per guardar el record de Jesús alimentant així la fe i el seguiment dels seus deixebles.
Del relat evangèlic no aprenem doctrina sinó, sobretot, la manera de ser i d’actuar de Jesús, que ha d’inspirar i modelar la nostra vida. Per això, l’hem d’escoltar en actitud de deixebles que volen aprendre a pensar, sentir, estimar i viure com ell.
El memorial del Sopar
Fem memòria de l’acció salvadora de Jesús escoltant amb fe les seves paraules: «Això és el meu cos. Veieu-me en aquests trossos de pa lliurant-me per vosaltres fins a la mort… Aquest és el calze de la meva sang. L’he vessada per al perdó dels vostres pecats. Així em recordareu sempre. Us he estimat fins a l’extrem».
En aquest moment confessem la nostra fe en Jesucrist fent una síntesi del misteri de la nostra salvació: «Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció. Vine, Senyor Jesús». Ens sentim salvats per Crist nostre Senyor.
La pregària de Jesús
Abans de combregar, pronunciem l’oració que ens va ensenyar Jesús. Primer, ens identifiquem amb els tres grans desitjos que portava en el seu cor: el respecte absolut a Déu, la vinguda del seu regne de justícia i el compliment de la seva voluntat de Pare. Després, amb les seves quatre peticions al Pare: pa per a tothom, perdó i misericòrdia, superació de la temptació i alliberament de tot mal.
La comunió amb Jesús
Ens acostem com pobres, amb la mà estesa; prenem el Pa de la vida; combreguem fent un acte de fe; acollim en silenci Jesús en el nostre cor i en la nostra vida: «Senyor, vull combregar amb tu, seguir els teus passos, viure animat amb el teu esperit i col·laborar en el teu projecte de fer un món més humà».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
