INDIGNACIÓ
I ESPERANÇA
Una convicció indestructible sosté des dels seus inicis la fe dels seguidors de Jesús: encoratjada per Déu, la història humana s’encamina cap al seu alliberament definitiu. Les contradiccions insuportables de l’ésser humà i els horrors que es cometen en totes les èpoques no han de destruir la nostra esperança.
Aquest món que ens sosté no és definitiu. Un dia la creació sencera donarà «signes» que ha arribat al seu final per donar pas a una vida nova i alliberada que cap de nosaltres pot imaginar ni comprendre.
Els evangelis recullen el record d’una reflexió de Jesús sobre aquest final dels temps. Paradoxalment, la seva atenció no es concentra en els «esdeveniments còsmics» que es puguin produir en aquell moment. El seu principal objectiu és proposar als seus seguidors un estil de viure amb lucidesa davant d’aquest horitzó.
El final de la història no és el caos, la destrucció de la vida, la mort total. Lentament, enmig de llums i tenebres, escoltant les crides del nostre cor o sense fer cas al millor que hi ha en nosaltres, anem caminant cap al misteri últim de la realitat que els creients anomenem «Déu».
No hem de viure atrapats per la por o l’ansietat. «L’últim dia» no és un dia d’ira i de venjança, sinó d’alliberament. Lluc resumeix el pensament de Jesús amb aquestes paraules admirables: «Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta». Només llavors coneixerem de veritat com estima Déu al món.
Hem de revifar la nostra confiança, aixecar l’ànim i despertar l’esperança. Un dia els poders financers s’enfonsaran. La insensatesa dels poderosos s’acabarà. Les víctimes de tantes guerres, crims i genocidis coneixeran la vida. Els nostres esforços per un món més humà no es perdran per sempre.
Jesús s’esforça per sacsejar les consciències dels seus seguidors. «Vosaltres estigueu alerta: que no s’afeixugui el vostre cor». No visqueu com imbècils. No us deixeu arrossegar per la frivolitat i els excessos. Manteniu viva la indignació. «Estigueu alerta». No us relaxeu. Viviu amb lucidesa i responsabilitat. No us canseu. Manteniu sempre la tensió.
Com estem vivint aquests temps difícils per a gairebé tots, angoixants per a molts, i cruels per als que s’enfonsen en la impotència? Estem desperts? Vivim adormits? Des de les comunitats cristianes hem d’encoratjar la indignació i l’esperança. I només hi ha un camí: estar al costat dels que s’estan quedant sense res, enfonsats en la desesperança, la ràbia i la humiliació.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
