COM SEGUIR JESÚS
Jesús emprèn amb decisió la seva marxa cap a Jerusalem. Sap el perill que corre a la capital, però res el deté. La seva vida només té un objectiu: anunciar i promoure el projecte del regne de Déu. La marxa comença malament: els samaritans el rebutgen. S’hi està acostumant: el mateix li ha passat al seu poble de Natzaret.
Jesús sap que no és fàcil acompanyar-lo en la seva vida de profeta itinerant. No pot oferir als seus seguidors la seguretat i el prestigi que poden prometre els doctors de la llei als seus deixebles. Jesús no enganya ningú. Els qui vulguin seguir-lo hauran d’aprendre a viure com ell.
Mentre feien camí, se li acosta un desconegut. Se’l veu entusiasmat: «Et seguiré arreu on vagis». Primer de tot, Jesús li fa veure que no esperi d’ell seguretat, avantatges ni benestar. Ell mateix «no té on reposar el cap». No té casa, menja el que li ofereixen, dorm on pot.
No ens enganyem. El gran obstacle que ens impedeix avui a molts cristians seguir de veritat Jesús és el benestar en què vivim instal·lats. Ens fa por de prendre’l seriosament perquè sabem que ens exigiria viure de manera més generosa i solidària. Som esclaus del nostre petit benestar. Potser, les crisis econòmiques ens podrien fer més humans i més cristians.
Un altre demana a Jesús que li deixi anar a enterrar el seu pare abans de seguir-lo. Jesús li respon amb un joc de paraules provocatiu i enigmàtic: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». Aquestes paraules desconcertants qüestionen el nostre estil convencional de viure.
Hem d’eixamplar l’horitzó en el qual ens movem. La família no ho és tot. Hi ha alguna cosa més important. Si ens decidim a seguir Jesús, hem de pensar també en la família humana: ningú hauria de viure sense llar, sense pàtria, sense papers, sense drets. Tots podem fer alguna cosa més per un món just i fratern.
Un altre està disposat a seguir-lo, però abans es vol acomiadar de la seva família. Jesús el sorprèn amb aquestes paraules: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu». Col·laborar en el projecte de Jesús exigeix dedicació total, mirar cap endavant sense distreure’ns, caminar cap al futur sense tancar-se en el passat.
El papa Francesc ens ha advertit d’una cosa que està passant avui a l’Església: «Tenim por que Déu ens porti per camins nous, traient-nos dels nostres horitzons, sovint limitats, tancats i egoistes, per obrir-nos als seus».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
