NO SOM PAS ORFES
Una Església formada per cristians que es relacionen amb un Jesús mal conegut, poc estimat i amb prou feines recordat de manera rutinària és una Església que corre el risc d’anar-se extingint. Una comunitat cristiana reunida al voltant d’un Jesús apagat, que no sedueix ni toca els cors, és una comunitat sense futur.
A l’Església de Jesús necessitem urgentment una qualitat nova en la nostra relació amb ell. Necessitem comunitats cristianes marcades per l´experiència viva de Jesús. Tots podem contribuir que a l’Església se senti i es visqui Jesús d’una manera nova. Podem fer que sigui més de Jesús, que hi visqui més unida. Com?
Joan recrea al seu evangeli el comiat de Jesús a l’últim sopar. Els deixebles intueixen que d’aquí a molt poc els serà arrabassat. Què en serà d’ells sense Jesús? A qui seguiran? On alimentaran la seva esperança? Jesús els parla amb tendresa especial. Abans de deixar-los vol fer-los veure com podran continuar vivint-hi units, fins i tot després de la seva mort.
Primer de tot, ha de quedar gravat al seu cor una cosa que no han d’oblidar mai: «No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres». No s’han de sentir mai sols. Jesús els parla d’una presència nova que els envoltarà i els farà viure, perquè els arribarà al més íntim del seu ésser. No els oblidarà. Vindrà i estarà amb ells.
Jesús ja no podrà ser vist amb la llum d’aquest món, però podrà ser captat pels seus seguidors amb els ulls de la fe. No hem de cuidar i revifar molt més aquesta presència de Jesús ressuscitat enmig nostre? Com treballarem per un món més humà i una Església més evangèlica si no el sentim amb nosaltres?
Jesús els parla d’una nova experiència que fins ara no han conegut els seus deixebles, mentre el seguien pels camins de Galilea: «Coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi». Aquesta és l’experiència bàsica que sosté la nostra fe. En el fons del nostre cor cristià sabem que Jesús és amb el Pare i nosaltres som amb ell. Això ho canvia tot.
Aquesta experiència està alimentada per l’amor: «Al qui m’estima… jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.» És possible seguir Jesús prenent la creu cada dia sense estimar-lo i sense sentir-se estimats entranyablement per ell? És possible evitar la decadència del cristianisme sense revifar aquest amor? Quina força podrà moure l’Església si el deixem apagar? Qui podrà omplir el buit de Jesús? Qui podrà substituir la seva presència viva enmig nostre?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
