TRES CRIDES DE JESÚS
L’evangeli de Mateu ha recollit tres crides de Jesús que hem d’escoltar amb atenció els seus seguidors, ja que poden transformar el clima de desànim, cansament i avorriment que de vegades es respira en alguns sectors de les nostres comunitats cristianes.
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar».
És la primera crida. S’adreça a tots els que viuen la seva religió com una càrrega pesada. No són pocs els cristians que viuen aclaparats per la seva consciència. No són grans pecadors. Senzillament han estat educats per tenir sempre present el seu pecat i no coneixen l’alegria del perdó continu de Déu. Si es troben amb Jesús se sentiran alleujats.
Hi ha també cristians cansats de viure la seva religió com una tradició gastada. Si es troben amb Jesús aprendran a viure confiant en un Déu Pare. Descobriran una alegria interior que avui no coneixen. Seguiran Jesús no per obligació, sinó per atracció.
«Accepteu el meu jou, perquè és suau, i la meva càrrega, lleugera».
És la segona crida. Jesús no aclapara ningú. Al contrari, allibera el millor que hi ha en nosaltres, ja que ens proposa viure fent la vida més humana, més digna i més sana. No és fàcil trobar una manera més apassionant de viure.
Jesús allibera de pors i de pressions, no les introdueix; fa créixer la nostra llibertat, no les nostres servituds; desperta en nosaltres la confiança, mai la tristesa; ens atreu cap a l’amor, no cap a lleis i preceptes. Ens convida a viure fent el bé.
«Apreneu de mi, que sóc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs».
És la tercera crida. Hem d’aprendre de Jesús a viure com ell. Jesús no complica la vida. La fa més clara i més senzilla, més humil i més sana. Ofereix descans. No proposa mai als seus seguidors una cosa que ell no ha viscut. Per això pot entendre les nostres dificultats i els nostres esforços, pot perdonar les nostres malapteses i errors, animant-nos sempre a aixecar-nos.
Hem de centrar els nostres esforços a promoure un contacte més vital amb Jesús a les nostres comunitats, tan necessitades d’alè, de descans i de pau. M’entristeix veure que és precisament la seva manera d’entendre i de viure la religió el que condueix a no pocs, gairebé inevitablement, a no conèixer l’experiència de confiar en Jesús. Penso en tantes persones que, dins i fora de l’Església, viuen «perdudes», sense saber a quina porta trucar. Sé que Jesús podria ser per a elles la gran notícia.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
