NOVA ETAPA
EVANGELITZADORA
El papa Francesc ens està cridant a una «nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria de Jesús». En què pot consistir? On pot estar la seva novetat? Què hem de canviar? Quina va ser realment la intenció de Jesús enviant els seus deixebles a perllongar la seva tasca evangelitzadora?
El relat de Marc deixa clar que només Jesús és la font, l’inspirador i el model de l’acció evangelitzadora dels seus seguidors. No faran res en nom propi. Són «enviats» de Jesús. No podran predicar a si mateixos: només anunciaran el seu Evangeli. No tindran altres interessos: només es dedicaran a obrir camins al regne de Déu.
L’única manera d’impulsar una «nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria de Jesús» és purificar i intensificar aquesta vinculació amb Jesús. No hi haurà nova evangelització si no hi ha nous evangelitzadors, i no hi haurà nous evangelitzadors si no hi ha un contacte més viu, lúcid i apassionat amb Jesús. Sense ell ho farem tot menys introduir el seu Esperit en el món.
Enviant-los, Jesús no deixa als seus deixebles abandonats a les seves forces. Els dóna el seu «poder», que no és un poder per controlar, governar o dominar els altres, sinó la seva força per expulsar «esperits malignes», alliberant les persones del que les esclavitza, oprimeix i deshumanitza.
Els deixebles saben molt bé què els encarrega Jesús. Mai no l’han vist governant ningú. Sempre l’han conegut curant ferides, alleujant el sofriment, regenerant vides, alliberant pors, encomanant confiança en Déu. «Curar» i «alliberar» són tasques prioritàries en l’actuació de Jesús. Donarien una cara radicalment diferent a la nostra evangelització.
Jesús els envia amb el necessari per caminar. Segons Marc, només portaran bastó, sandàlies i un vestit. No necessiten res més per ser testimonis de l’essencial. Jesús els vol veure lliures i sense lligams; sempre disponibles, sense instal·lar-se en el benestar; confiant en la força de l’Evangeli.
Sense recuperar aquest estil evangèlic no hi ha «nova etapa evangelitzadora». L’important no és posar en marxa noves activitats i estratègies, sinó desprendre’ns de costums, estructures i servituds que ens estan impedint ser lliures per encomanar l’essencial de l’Evangeli amb veritat i senzillesa.
A l’Església hem perdut aquest estil itinerant que suggereix Jesús. El seu caminar és lent i pesat. No sabem acompanyar la humanitat. No tenim agilitat per transitar d’una cultura ja passada a la cultura actual. Ens agafem al poder que hem tingut. Ens enredem en interessos que no coincideixen amb el regne de Déu. Necessitem conversió.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
