NINGÚ NO
TÉ L’EXCLUSIVA
DE JESÚS
L’escena és sorprenent. Els deixebles s’acosten a Jesús amb un problema. Aquest cop, el portaveu del grup no és Pere, sinó Joan, un dels dos germans que cerquen els primers llocs. Ara pretén que el grup de deixebles tingui l’exclusiva de Jesús i el monopoli de la seva acció alliberadora.
Estan preocupats. Un exorcista no integrat en el grup treu dimonis en nom de Jesús. Els deixebles no s’alegren que la gent sigui guarida i pugui iniciar una vida més humana. Només pensen en el prestigi del seu propi grup. Per això han mirat de tallar d’arrel la seva actuació. Aquesta és la seva única raó: «No és dels qui vénen amb nosaltres».
Els deixebles donen per fet que, per actuar en nom de Jesús i amb la seva força guaridora, cal ser membre del seu grup. Ningú no pot apel·lar Jesús i treballar per un món més humà sense formar part de l’Església. És realment així? Què en pensa Jesús?
Les seves primeres paraules són rotundes: «No li ho impediu». El nom de Jesús i la seva força humanitzadora són més importants que el petit grup dels seus deixebles. És bo que la salvació que porta Jesús s’estengui més enllà de l’Església establerta i ajudi la gent a viure de manera més humana. Ningú ha de veure-ho com una competència deslleial.
Jesús trenca tota temptació sectària en els seus seguidors. No ha constituït el seu grup per controlar la seva salvació messiànica. No és rabí d’una escola tancada, sinó Profeta d’una salvació oberta a tothom. La seva Església ha de donar suport al seu Nom allà on és invocat per fer el bé.
Jesús no vol que entre els seus seguidors es parli dels que són dels nostres i dels que no ho són, els de dins i els de fora, els que poden actuar en el seu nom i els que no poden fer-ho. La seva manera de veure les coses és diferent: «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».
En la societat actual hi ha molts homes i dones que treballen per un món més just i més humà sense pertànyer a l’Església. Alguns ni tan sols són creients, però estan obrint camins al regne de Déu i la seva justícia. Són dels nostres. Hem d’alegrar-nos en comptes de mirar-los amb ressentiment. Hem de donar-los suport en lloc de desqualificar-los.
És un error viure a l’Església veient a tot arreu hostilitat i maldat, creient ingènuament que només nosaltres som portadors de l’Esperit de Jesús. Ell no ens ho aprovaria. Ens convida a col·laborar amb alegria amb tots els que viuen de manera humana i es preocupen dels més pobres i necessitats.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
