VIURE DE LA SEVA PRESÈNCIA
El relat de Joan no pot ser més suggerent i interpel·lador. Només quan veuen Jesús ressuscitat enmig d’ells, el grup de deixebles es transforma. Recuperen la pau, desapareixen les seves pors, s’omplen d’una alegria desconeguda, noten l’alè de Jesús sobre ells i obren les portes perquè se senten enviats a viure la mateixa missió que ell havia rebut del Pare.
La crisi actual de l’Església, les seves pors i la seva falta de vigor espiritual tenen el seu origen a un nivell profund. Sovint, la idea de la resurrecció de Jesús i de la seva presència enmig nostre és més una doctrina pensada i predicada, que una experiència viscuda.
Crist ressuscitat és al centre de l’Església, però la seva presència viva no està arrelada en nosaltres, no està incorporada a la substància de les nostres comunitats, no nodreix d’ordinari els nostres projectes. Després de vint segles de cristianisme, Jesús no és conegut ni comprès en la seva originalitat. No és estimat ni seguit com ho va ser pels seus deixebles i les seves deixebles.
Es nota de seguida quan un grup o una comunitat cristiana se sent com habitada per aquesta presència invisible, però real i activa de Crist ressuscitat. No s’acontenten amb seguir rutinàriament les directrius que regulen la vida eclesial. Posseeixen una sensibilitat especial per escoltar, cercar, recordar i aplicar l’Evangeli de Jesús. Són els espais més sans i vius de l’Església.
Res ni ningú ens pot aportar avui la força, l’alegria i la creativitat que necessitem per enfrontar-nos a una crisi sense precedents, com pot fer-ho la presència viva de Crist ressuscitat. Privats del seu vigor espiritual, no sortirem de la nostra passivitat gairebé innata, continuarem amb les portes tancades al món modern, seguirem fent «allò que ens manen», sense alegria ni convicció. On trobarem la força que necessitem per recrear i reformar l’Església?
Hem de reaccionar. Necessitem Jesús més que mai. Necessitem viure de la seva presència viva, recordar en tota ocasió els seus criteris i el seu Esperit, repensar constantment la seva vida, deixar que sigui l’inspirador de la nostra acció. Ell ens pot transmetre més llum i més força que ningú. Ell està enmig nostre comunicant la seva pau, la seva alegria i el seu Esperit.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
