UN GEST POC RELIGIÓS
Hi havia un casament a Galilea. Així comença aquest relat en el qual se’ns diu una cosa inesperada i sorprenent. La primera intervenció pública de Jesús, l’Enviat de Déu, no té res de religiós. No s’esdevé en un lloc sagrat. Jesús inaugura la seva activitat profètica «salvant» una festa de noces que podia haver acabat molt malament.
En aquelles aldees pobres de Galilea, la festa de les noces era la més apreciada per tothom. Durant diversos dies, familiars i amics acompanyaven els nuvis menjant i bevent amb ells, ballant danses festives i cantant cançons d’amor.
L’evangeli de Joan ens diu que va ser enmig d’una d’aquestes noces on Jesús va fer el seu «primer signe», el que ens ofereix la clau per entendre tota la seva actuació i el sentit profund de la seva missió salvadora.
L’evangelista Joan no parla de «miracles». Els gestos sorprenents que realitza Jesús els anomena sempre «signes». No vol que els seus lectors es quedin en el que pot haver-hi de prodigiós en la seva actuació. Ens convida a descobrir el seu significat més profund. Per a això ens ofereix algunes pistes de caràcter simbòlic. Vegem-ne només una.
La mare de Jesús, atenta als detalls de la festa, s’adona que «no tenen vi» i l’hi ho indica al seu fill. Potser els nuvis, de condició humil, s’han vist desbordats pels convidats. Maria està preocupada. La festa està en perill. Com pot acabar un casament sense vi? Ella confia en Jesús.
Entre els camperols de Galilea el vi era un símbol molt conegut de l’alegria i de l’amor. Ho sabien tots. Si a la vida manca l’alegria i falta l’amor, ¿en què pot acabar la convivència? Maria no s’equivoca. Jesús intervé per salvar la festa proporcionant vi abundant i d’excel·lent qualitat.
Aquest gest de Jesús ens ajuda a copsar l’orientació de la seva vida sencera i el contingut fonamental del seu projecte del regne de Déu. Mentre els dirigents religiosos i els mestres de la Llei es preocupen de la religió, Jesús es dedica a fer més humana i suportable la vida de la gent.
Els evangelis presenten Jesús concentrat, no en la religió sinó en la vida. No és només per a persones religioses i piadoses. És també per als que viuen decebuts per la religió, però senten necessitat de viure de manera més digna i més feliç. Per què? Perquè Jesús encomana fe en un Déu en el qual es pot confiar i amb el qual es pot viure amb alegria, i perquè atreu cap a una vida més generosa, moguda per un amor solidari.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
