ADHESIÓ VIVA
A JESUCRIST
No és fàcil d’intentar respondre amb sinceritat la pregunta de Jesús: «Qui dieu que sóc?». En realitat, qui és Jesús per a nosaltres? La seva persona ens arriba a través de vint segles d’imatges, fórmules, devocions, experiències, interpretacions culturals… que van desvelant i velant al mateix temps la seva riquesa insondable.
Però, a més, cadascú de nosaltres anem revestint Jesús del que som nosaltres. I projectem en ell els nostres desitjos, aspiracions, interessos i limitacions. I gairebé sense adonar-nos-en l’empetitim i el desfigurem, fins i tot quan tractem d’exaltar-lo.
Però Jesús continua viu. Els cristians no l’hem pogut dissecar amb la nostra mediocritat. No permet que el disfressem. No es deixa etiquetar ni reduir a uns ritus, unes fórmules o uns costums.
Jesús sempre desconcerta a qui s’hi acosta amb posat obert i sincer. Sempre és diferent del que esperàvem. Sempre obre noves bretxes a la nostra vida, trenca els nostres esquemes i ens atrau una vida nova. Com més se’l coneix, més hom sap que encara està començant a descobrir-lo.
Jesús és perillós. Percebem en ell un lliurament als homes que desemmascara el nostre egoisme. Una passió per la justícia que sacseja les nostres seguretats, privilegis i egoismes. Una tendresa que deixa al descobert la nostra mesquinesa. Una llibertat que esquinça les nostres mil esclavituds i servituds.
I, sobretot, intuïm en ell un misteri d’obertura, d’acostament i de proximitat a Déu que ens atrau i ens convida a obrir la nostra existència al Pare. A Jesús l’anirem coneixent en la mesura que ens lliurem a ell. Només hi ha un camí per aprofundir en el seu misteri: seguir-lo.
Seguir humilment els seus passos, obrir-nos amb ell al Pare, reproduir els seus gestos d’amor i tendresa, mirar la vida amb els seus ulls, compartir el seu destí dolorós, esperar la seva resurrecció. I, sens dubte, pregar moltes vegades des del fons del nostre cor: «Crec, Senyor, ajuda la meva incredulitat».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
