SORTIR DE L’AÏLLAMENT
La solitud ha esdevingut una de les plagues més greus de la nostra societat. Els homes construeixen ponts i autopistes per comunicar-se amb més rapidesa. Llancen satèl·lits per transmetre tota mena d’ones entre els continents. Es desenvolupa la telefonia mòbil i la comunicació per Internet. Però moltes persones estan cada cop més soles.
El contacte humà ha estat refredat en molts àmbits de la nostra societat. La gent gairebé no se sent responsable dels altres. Cadascú viu tancat en el seu món. No és fàcil el regal de la veritable amistat.
Hi ha qui ha perdut la capacitat d’arribar a una trobada càlida, cordial, sincera. Ja no són capaços d’acollir i d’estimar sincerament ningú, i no se senten compresos ni estimats per ningú. Cada dia es relacionen amb molta gent, però en realitat no es troben amb ningú. Viuen amb el cor bloquejat. Tancats a Déu i tancats als altres.
Segons el relat evangèlic, per alliberar el sordmut de la seva malaltia, Jesús li demana la seva col·laboració: «Obre’t». No és aquesta la invitació que hem de sentir avui també per rescatar el nostre cor de l’aïllament?
Sens dubte, les causes d’aquesta manca de comunicació són molt diverses, però sovint tenen la seva arrel en el nostre pecat. Quan actuem egoistament ens allunyem dels altres, ens separem de la vida i ens tanquem en nosaltres mateixos. Volent defensar la nostra pròpia llibertat i independència caiem en el risc de viure cada cop més sols.
Sens dubte és bo aprendre noves tècniques de comunicació, però hem d’aprendre primer de tot a obrir-nos a l’amistat i l’amor veritable. L’egoisme, la desconfiança i la insolidaritat són també avui allò que més ens separa i aïlla els uns dels altres. Per això, la conversió a l’amor és un camí indispensable per fugir de la solitud. Qui s’obre a l’amor al Pare i als germans no està sol. Viu de manera solidària.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
