AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI
Abans que es posi en camí, un desconegut s’acosta a Jesús corrent. Pel que sembla té pressa per resoldre el seu problema: «¿Què haig de fer per a posseir la vida eterna?». No li preocupen els problemes d’aquesta vida. És ric. Ho té tot resolt.
Jesús el posa davant la Llei de Moisès. Curiosament, no li recorda els deu manaments, sinó només els que prohibeixen actuar contra el proïsme. El jove és un home bo, observant fidel de la religió jueva: «Tot això ho he complert des de jove».
Jesús se’l queda mirant amb afecte. És admirable la vida d’una persona que no ha fet mal a ningú. Jesús el vol atreure ara perquè col·labori amb ell en el seu projecte de fer un món més humà, i li fa una proposta sorprenent: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres… i després vine i segueix-me».
El ric posseeix moltes coses, però li falta l’única cosa que permet seguir Jesús de veritat. És bo, però viu aferrat als seus diners. Jesús li demana que renunciï a la seva riquesa i la posi al servei dels pobres. Només compartint el que té amb els necessitats podrà seguir Jesús col·laborant en el seu projecte.
L’home se sent incapaç. Necessita benestar. No té forces per viure sense la seva riquesa. Els seus diners estan per sobre de tot. Renuncia a seguir Jesús. Havia vingut corrent entusiasmat cap a ell. Ara s’allunya trist. No coneixerà mai l’alegria de col·laborar amb Jesús.
La crisi econòmica ens està convidant als seguidors de Jesús a fer passos cap a una vida més sòbria, per compartir amb els necessitats el que tenim i senzillament no necessitem per viure amb dignitat. Hem de fer-nos preguntes molt concretes si volem seguir Jesús en aquests moments.
El primer és revisar la nostra relació amb els diners: què fer amb els nostres diners? ¿Per què estalviar? En què invertir? Amb qui compartir el que no necessitem? Després revisar el nostre consum per fer-lo més responsable i menys compulsiu i superflu: què comprem? On comprem? ¿Per què comprem? A qui podem ajudar a comprar el que necessita?
Són preguntes que hem de fer-nos en el fons de la nostra consciència i també en les nostres famílies, comunitats cristianes i institucions d’Església. No farem gestos heroics, però, si donem petits passos en aquesta direcció, coneixerem l’alegria de seguir Jesús contribuint a fer la crisi d’alguns una mica més humana i suportable. Si no és així, ens sentirem bons cristians, però a la nostra religió li faltarà alegria.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
