NOMÉS ENS FALTA UNA COSA
L’episodi està narrat amb intensitat especial. Jesús es posa en camí cap a Jerusalem, però abans que s’allunyi d’aquell lloc, arriba «corrent» un desconegut que «s’agenolla» davant seu per retenir-lo. Necessita urgentment Jesús.
No és un malalt que demana curació. No és un leprós que, de terra estant, implora compassió. La seva petició és d’un altre ordre. El que ell cerca en aquell mestre bo és llum per orientar la seva vida: «Què haig de fer per a posseir la vida eterna?». No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment.
Primer de tot, Jesús li recorda que «de bo, només n’hi ha un, que és Déu». Abans de plantejar-nos què cal «fer», hem de saber que vivim davant d’un Déu Bo com ningú: en la seva bondat insondable hem de recolzar-hi la nostra vida. Després, li recorda «els manaments» d’aquest Déu Bo. Segons la tradició bíblica, aquest és el camí per a la vida eterna.
La resposta de l’home és admirable. Tot això ho ha complert des de petit, però sent dins seu una aspiració més profunda. Està buscant alguna cosa més. «Jesús se’l mirà i el va estimar». La seva mirada està ja expressant la relació personal i intensa que vol establir amb ell.
Jesús entén molt bé la seva insatisfacció: «Només et falta una cosa». Seguint aquesta lògica de «fer» allò que està manat per a «posseir» la vida eterna, encara que visqui de manera irreprotxable, no quedarà plenament satisfet. En l’ésser humà hi ha una aspiració més profunda.
Per això, Jesús el convida a orientar la seva vida des d’una lògica nova. El primer és no viure agafat a les seves possessions: «ven tot el que tens». El segon, ajudar els pobres: «dóna’ls els teus diners». Finalment, «vine i segueix-me». Els dos podran recórrer junts el camí cap al Regne de Déu.
L’home s’aixeca i s’allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa i se’n va trist. Sap que mai podrà conèixer l’alegria i la llibertat dels qui segueixen Jesús. Marc ens explica que «tenia molts béns».
- No és aquesta la nostra experiència de cristians satisfets dels països rics?
- No vivim atrapats pel benestar material?
- No li falta a la nostra religió l’amor pràctic als pobres?
- No ens falta l’alegria i llibertat dels seguidors de Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
