LA VIDA NOMÉS ÉS PER A DÉU
L’exegesi moderna no deixa lloc a dubtes. El primer per Jesús és la vida, no la religió. Només cal analitzar la trajectòria de la seva activitat. Se’l veu sempre preocupat per suscitar i desenvolupar, enmig d’aquella societat, una vida més sana i més digna.
Pensem en la seva actuació en el món dels malalts: Jesús s’acosta als que viuen la seva vida de manera disminuïda, amenaçada o insegura, per despertar en ells una vida més plena. Pensem en el seu acostament als pecadors: Jesús els ofereix el perdó que els faci viure una vida més digna, rescatada de la humiliació i el menyspreu. Pensem també en els endimoniats, incapaços de ser amos de la seva existència: Jesús els allibera d’una vida alienada i pertorbada pel mal.
Com ha subratllat Jon Sobrino, pobres són aquells per qui la vida és una càrrega pesada, ja que no poden viure amb un mínim de dignitat. Aquesta pobresa és el més contrari al pla original del Creador de la vida. On un ésser humà no pot viure amb dignitat, la creació de Déu hi apareix viciada i anul·lada.
Per això Jesús es preocupa tant de la vida concreta dels camperols de Galilea. El primer que necessiten aquella gent és viure, i viure amb dignitat. No és la meta final, però és ara mateix el més urgent. Jesús els convida a confiar en la salvació última del Pare, però ho fa salvant la gent de la malaltia i alleujant dolències i sofriments. Els anuncia la felicitat definitiva en el si de Déu, però ho fa introduint dignitat, pau i goig en aquest món.
De vegades, els cristians exposem la fe amb tal embolic de conceptes i paraules que, a l’hora de la veritat, pocs s’assabenten del que és exactament el regne de Déu de què parla Jesús. No obstant això, les coses no són tan complicades. L’única cosa que Déu vol és això: una vida més humana per a tothom i des d’ara, una vida que arribi a la seva plenitud en la vida eterna. Per això mai cal donar a cap Cèsar el que és de Déu: la vida i la dignitat dels seus fills.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
