CERCAR DÉU
Els estudis sociològics diuen que la crisi religiosa a Europa es manifesta per una «indiferència» cada vegada més gran. Una indiferència tranquil·la, aliena a tot plantejament sobre Déu. Tanmateix, cada vegada són més els qui, moguts per una certa «nostàlgia de Déu», senten la necessitat de cercar «una cosa diferent», una manera nova de creure-hi. Com cercar Déu?
Sens dubte, cadascú ha de partir de la pròpia experiència. No cal copiar-ne d’altres. No cal fer res forçat ni postís. Cadascú coneix els seus propis desitjos i misèries, els seus buits i les seves pors. Cadascú sap la seva «necessitat» de Déu. La seva veu no calla mai. No crida amb els llavis, però ens xiuxiueja al cor.
Per això precisament no n’hi ha prou amb cercar Déu per fora: als llibres, a les discussions o el debat. Una cosa és «discutir de religió» i una altra de molt diferent cercar Déu amb cor sincer. Un mateix s’adona quan està fugint de Déu i quan l’està cercant de debò. Sant Agustí deia: «No siguis dispers. Concentra’t en la teva intimitat. La veritat resideix a l’home interior».
Cercar Déu exigeix esforç, però trobar-lo no és mai resultat d’un voluntarisme fanàtic ni d’una ascesi crispada. Déu és un regal, i el que és important és acollir-lo amb «simplicitat d’ànima.» Recordem la reflexió de la vella priora al Diàleg de Carmelites de Georges Bernanos: «Un cop sortits de la infància, cal patir molt per tornar-hi, talment com després d’una llarga nit torna a aparèixer de nou l’aurora. He tornat a ser de nou nen?»
No és el més encertat cercar Déu recolzant-se només en les pròpies intuïcions. Hi ha moltes maneres d’enganyar-se o de donar voltes sobre un mateix, sobre els nostres sentiments i idees. Per això és millor compartir i contrastar la pròpia experiència amb algú que ens pugui guiar des de la vivència de Déu. Aquest mutu compartir pot ser el millor estímul per continuar cercant-lo.
A la seva paràbola del «tresor amagat en un camp», Jesús parla de l’home que, «ple de joia», ven tot allò que té per poder tenir el tresor. Cercar Déu no produeix tristesa ni amargor; al contrari, genera joia i pau, perquè la persona comença a descobrir on és la veritable felicitat. Recordem sant Agustí: «Només el que fa bo l’home el pot fer feliç».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
