QUÈ FAIG JO PER UNA ESGLÉSIA MÉS FIDEL A JESÚS?
«On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells». La millor manera de fer present Crist a la seva Església és mantenir-se units actuant «en nom seu», moguts pel seu Esperit. L’Església no necessita tant les nostres confessions d’amor o les nostres crítiques sinó el nostre compromís real. No són poques les preguntes que ens podem fer.
Què faig jo per crear un clima de conversió col·lectiva al si d’aquesta Església, sempre necessitada de renovació i de transformació? Com seria l’Església si tothom visqués l’adhesió a Crist més o menys com jo la visc? Seria més o menys fidel a Jesús?
Quina aportació faig jo d’esperit, veritat i autenticitat a aquesta Església tan necessitada de radicalitat evangèlica per oferir un testimoni creïble de Jesús enmig d’una societat indiferent i descreguda?
Com contribueixo amb la meva vida a edificar una Església més propera als homes i les dones del nostre temps, que sàpiga no només ensenyar, predicar i exhortar, sinó, sobretot, acollir, escoltar i acompanyar els qui viuen perduts, sense conèixer l’amor ni l’amistat?
Quina aportació faig jo per construir una Església samaritana, de cor gran i compassiu, capaç d’oblidar-se dels seus propis interessos, per viure bolcada sobre els grans problemes de la humanitat?
Què faig jo perquè l’Església s’alliberi de pors i de servituds que la paralitzen i lliguen al passat, i es deixi penetrar i vivificar per la frescor i la creativitat que neix de l’evangeli de Jesús?
Quina aportació faig jo en aquests moments perquè l’Església aprengui a «viure en minoria», sense grans pretensions socials, sinó de manera humil, com a «llevat» ocult, «sal» transformadora, petita «llavor» disposada a morir per donar vida?
Què faig jo per una Església més alegre i esperançada, més lliure i comprensiva, més transparent i fraterna, més creient i creïble, més de Déu i menys del món, més de Jesús i menys dels nostres interessos i ambicions? L´Església canvia quan canviem nosaltres, es converteix quan nosaltres ens convertim.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
