PER QUÈ UNA FIGUERA ESTÈRIL?
Jesús s’esforçava de moltes maneres per despertar en la gent la conversió a Déu. Era la seva veritable passió: ha arribat el moment de cercar el regne de Déu i la seva justícia, l’hora de dedicar-se a construir una vida més justa i més humana, tal com ell la vol.
Segons l’evangeli de Lluc, Jesús va pronunciar una vegada una petita paràbola sobre una «figuera estèril». Volia desbloquejar l’actitud indiferent dels qui l’escoltaven, sense respondre pràcticament a la seva crida. El relat és breu i clar.
Un propietari té una figuera plantada a la seva vinya. Durant molt de temps ha vingut a buscar-hi fruit. No obstant això, any rere any, la figuera defrauda les seves expectatives. Continua allà, estèril enmig de la vinya.
L’amo pren la decisió més assenyada. La figuera no produeix fruit i absorbeix inútilment les energies del terreny. El més raonable és tallar-la. «Per què ocupar un terreny en va?»
Contra tota sensatesa, el conreador de la vinya proposa fer tot el possible per salvar-la. Cavarà la terra al voltant de la figuera, perquè pugui comptar amb la humitat necessària, hi posarà fems perquè s’alimenti. Sostinguda per l’amor, la confiança i la sol·licitud del cuidador, la figuera és convidada a donar fruit. Sabrà respondre?
La paràbola ha estat explicada per provocar la nostra reacció. Per què una figuera sense figues? Per què una vida estèril i sense creativitat? Per què un cristianisme sense seguiment pràctic a Jesús? Per què una Església sense dedicació al regne de Déu?
Per què una religió que no canvia els nostres cors? Per què un culte sense conversió i una pràctica que ens tranquil·litza i confirma el nostre benestar? Per què preocupar-nos tant d’«ocupar» un lloc important a la societat si no introduïm força transformadora amb les nostres vides? Per què parlar de les «arrels cristianes» d’Europa si no és possible veure els «fruits cristians» dels seguidors de Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat