TESTIMONIS
Lluc descriu la trobada del Ressuscitat amb els seus deixebles com una experiència fundant. El desig de Jesús és clar. La seva tasca no s’ha acabat a la creu. Ressuscitat per Déu després de la seva execució, pren contacte amb els seus per posar en marxa un moviment de «testimonis» capaços de contagiar a tots els pobles la seva Bona Notícia: «Vosaltres en sou testimonis».
No és fàcil convertir en testimonis aquells homes enfonsats en el desconcert i la por. Al llarg de tota l’escena, els deixebles romanen callats, en silenci total. El narrador només descriu el seu món interior: estan plens de terror; només senten torbació i incredulitat; tot allò els sembla massa bonic per ésser veritat.
És Jesús qui regenerarà la seva fe. El més important és que no se sentin sols. Han de sentir-lo ple de vida enmig d’ells. Aquestes són les primeres paraules que sentiran del Ressuscitat: «Pau a vosaltres… Per què esteu torbats?».
Quan oblidem la presència viva de Jesús enmig nostre; quan l’ocultem amb els nostres protagonismes; quan la tristesa ens impedeix sentir-ho tot menys la seva pau; quan ens encomanem els uns als altres pessimisme i incredulitat… estem pecant contra el Ressuscitat. Així no és possible una Església de testimonis.
Per despertar la seva fe, Jesús no els demana que li mirin la cara, sinó les mans i els peus. Que vegin les seves ferides de crucificat. Que tinguin sempre davant els seus ulls el seu amor lliurat fins a la mort. No és un fantasma: «Sóc jo en persona». El mateix al qual han conegut i estimat pels camins de Galilea.
Sempre que pretenem fonamentar la fe en el Ressuscitat amb les nostres elucubracions el convertim en un fantasma. Per trobar-nos amb ell hem de recórrer el relat dels evangelis; descobrir aquestes mans que beneïen els malalts i acaronaven els nens, aquests peus cansats de caminar a l’encontre dels més oblidats; descobrir les seves ferides i la seva passió. És aquest Jesús el que ara viu ressuscitat pel Pare.
Tot i veure’ls plens de por i de dubtes, Jesús confia en els seus deixebles. Ell mateix els enviarà l’Esperit que els sostindrà. Per això els encomana que prolonguin la seva presència al món: «Vosaltres en sou testimonis». No han d’ensenyar doctrines sublims, sinó encomanar la seva experiència. No han de predicar grans teories sobre Crist, sinó irradiar el seu Esperit. Han de fer-lo creïble amb la seva vida, no només amb paraules. Aquest és sempre el veritable problema de l’Església: la manca de testimonis.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
