QUI SÓC JO
PER A JUTJAR?
La paràbola del fariseu i el publicà sol despertar en no pocs cristians un rebuig gran cap al fariseu que es presenta davant Déu arrogant i segur de si mateix, i una simpatia espontània cap al publicà que reconeix humilment el seu pecat. Paradoxalment, el relat pot despertar en nosaltres aquest sentiment: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com aquest fariseu».
Per escoltar correctament el missatge de la paràbola, hem de tenir en compte que Jesús no la proposa per criticar els sectors fariseus, sinó per sacsejar la consciència d’ «alguns que presumien de ser homes de bé i menyspreaven els altres». Entre aquests ens trobem, certament, no pocs catòlics dels nostres dies.
L’oració del fariseu ens revela la seva actitud interior: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres». Quina classe d’oració és aquesta de creure’s millor que els altres? Fins i tot un fariseu, fidel complidor de la Llei, pot viure en una actitud pervertida. Aquest home se sent just davant Déu i, precisament per això, esdevé jutge que menysprea i condemna els que no són com ell.
El publicà, per contra, només encerta a dir: «Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador». Aquest home reconeix humilment el seu pecat. No es pot gloriar de la seva vida. S’encomana a la compassió de Déu. No es compara amb ningú. No jutja els altres. Viu en veritat davant de si mateix i davant Déu.
La paràbola és una penetrant crítica que desemmascara una actitud religiosa enganyosa, que ens permet de viure segurs de la nostra innocència, mentre condemnem des de la nostra suposada superioritat moral a tot el que no pensa o actua com nosaltres.
Circumstàncies històriques i corrents triomfalistes allunyats de l’evangeli ens han fet als catòlics especialment proclius a aquesta temptació. Per això, hem de llegir la paràbola en actitud autocrítica: Per què ens creiem millors que els agnòstics? Per què ens sentim més a prop de Déu que els no practicants? ¿Què hi ha al fons de certes oracions per la conversió dels pecadors? Què és reparar els pecats dels altres sense viure convertint-nos a Déu?
Una vegada, davant la pregunta d’un periodista, el papa Francesc va fer aquesta afirmació: «Qui sóc jo per a jutjar un gai?». Les seves paraules van sorprendre gairebé tothom. Pel que sembla, ningú s’esperava una resposta tan senzilla i evangèlica d’un papa catòlic. No obstant això, aquesta és l’actitud de qui viu en veritat davant Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
