EL MILLOR
DE L’ESGLÉSIA
El contrast entre les dues escenes no pot ser més fort. A la primera, Jesús posa la gent en guàrdia davant els dirigents religiosos: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei», el seu comportament pot fer molt de mal. A la segona crida els seus deixebles perquè prenguin nota del gest d’una vídua pobra: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure l’Evangeli.
És sorprenent el llenguatge dur i precís que empra Jesús per a desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No pot suportar la seva vanitat i el seu afany d’ostentació. Busquen vestir de manera especial i ser saludats amb reverència per sobresortir per damunt dels altres, imposar-se i dominar.
La religió els serveix per alimentar la seva fatuïtat. Fan «llargues pregàries» per impressionar. No creen comunitat, ja que es col·loquen per sobre de tots. En el fons només pensen en si mateixos. Viuen aprofitant-se de les persones febles, a les que haurien de servir.
Marc no recull les paraules de Jesús per condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la seva destrucció, sinó per posar en guàrdia les comunitats cristianes per a les que escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitat. Res més. Si ho obliden, són un perill per a tothom. Cal reaccionar perquè no facin mal.
A la segona escena, Jesús està assegut davant dels diners de les ofrenes. Molts rics hi van tirant quantitats importants: són els que sostenen el Temple. Tot d’una s’apropa una dona. Jesús observa que hi tira dues monedes petites de coure. És una vídua pobra, maltractada per la vida, sola i sense recursos. Probablement viu pidolant al costat del Temple.
Commogut, Jesús crida ràpidament els seus deixebles. No han d’oblidar el gest d’aquesta dona, doncs, encara que està passant necessitat, «ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure». Mentre els mestres viuen aprofitant-se de la religió, aquesta dona es desprèn pels altres, confiant totalment en Déu.
El seu gest ens descobreix el cor de la veritable religió: confiança gran en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d’aquesta dona ni el seu rostre. Només sabem que Jesús va veure en ella un model per als futurs dirigents de la seva Església.
També avui tantes dones i homes de fe senzilla i cor generós són el millor que tenim a l’Església. No escriuen llibres ni pronuncien sermons, però són els que mantenen viu entre nosaltres l’Evangeli de Jesús. D’ells hem d’aprendre els preveres i els bisbes.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
