ENCENDRE
UNA FE GASTADA
La primera generació cristiana va viure convençuda que Jesús, el Senyor ressuscitat, tornaria molt aviat ple de vida. No va ser així. A poc a poc, els seguidors de Jesús es van haver de preparar per a una llarga espera.
No és difícil d’imaginar les preguntes que es van generar entre ells. Com mantenir viu l’esperit dels començaments? Com viure desperts mentre arriba el Senyor? Com alimentar la fe sense deixar que s’apagui? Un relat de Jesús sobre el que ha passat en un casament els ajudava a pensar la resposta.
Deu joves, amigues de la núvia, encenen els seus llums i es preparen per rebre l’espòs. Quan, en caure el sol, arribi el nuvi a prendre amb si l’esposa, els acompanyaran tots dos en el seguici que els portarà fins la casa de l’espòs, on se celebrarà el banquet nupcial.
Hi ha un detall que el narrador vol destacar des del començament. Entre les joves n’hi ha cinc «d’assenyades» i previsores que s’enduen oli per alimentar els seus llums a mesura que es vagi consumint la flama. Les altres cinc són unes «insensates» i descurades que s’obliden d’endur-se oli, amb el risc que se’ls s’apaguin els llums.
Aviat descobriran el seu error. El marit es retarda i no arriba fins a mitjanit. Quan se sent la crida a rebre’l, les assenyades alimenten amb el seu oli la flama dels seus llums i acompanyen l’espòs fins a entrar amb ell a la festa. Les noies insensates no saben fer res més sinó lamentar-se: «Els nostres llums s’apaguen». Ocupades a comprar oli, arriben al banquet quan la porta està tancada. Massa tard.
Molts comentaristes tracten de buscar un significat secret al símbol de l’oli. Està Jesús parlant del fervor espiritual, l’amor, de la gràcia baptismal…? Potser és més senzill recordar el seu gran desig: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa». Hi ha res que pugui encendre més la nostra fe que el contacte viu amb Jesús?
¿No és una insensatesa pretendre conservar una fe gastada sense revifar-la amb el foc de Jesús? ¿No és una contradicció creure’ns cristians sense conèixer el seu projecte ni sentir-nos atrets pel seu estil de vida?
Necessitem urgentment una qualitat nova en la nostra relació amb ell. Tenir cura de tot allò que ens ajudi a centrar la nostra vida en la seva persona. No gastar energies en allò que ens distreu o desvia del seu Evangeli. Encendre cada diumenge la nostra fe rumiant les seves paraules i combregant vitalment amb ell. Ningú pot transformar les nostres comunitats com Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
