NINGÚ NO SAP EL DIA
El millor coneixement del llenguatge apocalíptic, construït d’imatges i recursos simbòlics per parlar de la fi del món, ens permet avui escoltar el missatge esperançador de Jesús sense caure en la temptació de sembrar angoixa i terror a les consciències.
Un dia, la història apassionant de l’ésser humà sobre la terra arribarà al seu final. Aquesta és la convicció ferma de Jesús. Aquesta és també la previsió de la ciència actual. El món no és etern. Aquesta vida acabarà. ¿Què en serà de les nostres lluites i treballs, dels nostres esforços i aspiracions?
Jesús parla amb sobrietat. No vol alimentar cap curiositat morbosa. Talla d’arrel qualsevol intent d’especular amb càlculs, dates o terminis. «D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res…, tan sols el Pare». Res de psicosi davant el final. El món està en bones mans. No caminem cap al caos. Podem confiar en Déu, el nostre Creador i Pare.
Des d’aquesta confiança total, Jesús exposa la seva esperança: la creació actual s’acabarà, però serà per deixar pas a una nova creació, que tindrà per centre Crist ressuscitat. És possible creure una cosa tan grandiosa? Podem parlar així abans que res hagi passat?
Jesús recorre a imatges que tothom pot entendre. Un dia el sol i la lluna que avui il·luminen la terra i fan possible la vida s’apagaran. El món quedarà a les fosques. ¿S’apagarà també la història de la humanitat? Acabaran així les nostres esperances?
Segons la versió de Marc, enmig d’aquesta nit es podrà veure el «Fill de l’home», és a dir, Crist ressuscitat, que vindrà «amb gran poder i majestat». La seva llum salvadora ho il·luminarà tot. Ell serà el centre d’un món nou, el principi d’una humanitat renovada per sempre.
Jesús sap que no és fàcil creure en les seves paraules. Com pot provar que les coses succeiran així? Amb una senzillesa sorprenent convida a viure aquesta vida com una primavera. Tots coneixen l’experiència: la vida que semblava morta durant l’hivern comença a despertar, a les branques de la figuera hi broten de nou petites fulles. Tots saben que l’estiu és a prop.
Aquesta vida que ara coneixem és com la primavera. Encara no és possible collir. No podem obtenir èxits definitius. Però hi ha petits senyals que la vida està en gestació. Els nostres esforços per un món millor no es perdran. Ningú no en sap el dia, però Jesús vindrà. Amb la seva vinguda es desvetllarà el misteri últim de la realitat, que els creients anomenem Déu. La nostra història apassionant arribarà a la seva plenitud.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
