NO NECESSITEM A DÉU
ENTRE NOSALTRES?
Hi ha una pregunta que cada any em ronda des que començo a observar pels carrers els preparatius que anuncien la proximitat de Nadal: Què pot haver-hi encara de veritat en el fons d’aquestes festes tan malmeses per interessos consumistes i per la nostra pròpia mediocritat?
No sóc l’únic. A moltes persones els sento parlar de la superficialitat nadalenca, de la pèrdua del seu caràcter familiar i casolà, de la vergonyosa manipulació dels símbols religiosos i de tants excessos i despropòsits que deterioren avui el Nadal.
Però, al meu parer, el problema és més profund. Com pot celebrar el misteri d’un «Déu fet home» una societat que viu pràcticament d’esquena a Déu, i que destrueix de tantes maneres la dignitat de l’ésser humà?
Com pot celebrar «el naixement de Déu» una societat en la qual el cèlebre professor francès G. Lipovetsky, en descriure l’actual indiferència, ha pogut dir aquestes paraules: «Déu ha mort, les grans finalitats s’extingeixen, però a tot el món li és igual, aquesta és la feliç notícia»?
Pel que sembla, són bastants les persones a les que els és exactament igual creure o no creure, sentir que «Déu ha mort» o que «Déu ha nascut». La seva vida segueix funcionant com sempre. No sembla que necessitin Déu.
I, no obstant això, la història contemporània ens està obligant ja a fer-nos algunes greus preguntes. Fa algun temps es parlava de «la mort de Déu»; avui es parla de «la mort de l’home». Fa alguns anys es proclamava «la desaparició de Déu;» avui s’anuncia «la desaparició de l’home.» No serà que la mort de Déu arrossega de manera inevitable la mort de l’home?
Expulsat Déu de les nostres vides, tancats en un món creat per nosaltres mateixos i que no reflecteix sinó les nostres pròpies contradiccions i misèries, qui ens pot dir qui som i què és el que realment volem?
No necessitem que Déu neixi de nou entre nosaltres, que brolli amb llum nova a les nostres consciències, que s’obri camí enmig dels nostres conflictes i contradiccions?
Per trobar-nos amb aquest Déu no cal anar gaire lluny. Només cal acostar-se silenciosament a nosaltres mateixos. Només cal aprofundir en els nostres interrogants i anhels més profunds.
Aquest és el missatge de Nadal: Déu és a prop teu, on tu estàs, per tal que t’obris al seu Misteri. El Déu inaccessible s’ha fet humà i la seva proximitat misteriosa ens envolta. En cadascú de nosaltres hi pot néixer Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
