ESCOLTAR I SEGUIR JESÚS
Era l’hivern, Jesús es passejava sota el pòrtic de Salomó, una de les galeries a l’aire lliure, que envoltaven la gran esplanada del Temple. Aquest pòrtic, en concret, era un lloc molt freqüentat per la gent doncs, pel que sembla, estava protegit contra el vent per una muralla.
Aviat, un grup de jueus fan rotllana al voltant de Jesús. El diàleg és tens. Els jueus l’assetgen amb les seves preguntes. Jesús els critica perquè no accepten el seu missatge ni la seva actuació. En concret, els diu: «Vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles». Què significa aquesta metàfora?
Jesús és molt clar: «Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. I jo els dono vida eterna». Jesús no força ningú. Ell només diu. La decisió de seguir-lo depèn de cada un de nosaltres. Només si l’escoltem i el seguim, establim amb Jesús aquesta relació que porta a la vida eterna.
No hi ha res de tan decisiu per a ser cristià com prendre la decisió de viure com a seguidor o seguidora de Jesús. El gran risc dels cristians ha estat sempre pretendre ser-ho, sense seguir Jesús. De fet, molts dels que s’han anat allunyant de les nostres comunitats són persones a les quals ningú ha ajudat a prendre la decisió de viure seguint els seus passos.
No obstant això, aquesta és la primera decisió d’un cristià. La decisió que ho canvia tot perquè és començar a viure de manera nova l’adhesió a Crist i la pertinença a l’Església: trobar, per fi, el camí, la veritat, el sentit i la raó de la fe cristiana.
I el primer per prendre aquesta decisió és escoltar la seva crida. Ningú es posa en camí seguint els passos de Jesús seguint la seva pròpia intuïció o els seus desitjos de viure un ideal. Vam començar a seguir-lo quan ens sentírem atrets i cridats per Crist. Per això, la fe no consisteix primordialment en creure alguna cosa sobre Jesús sinó creure’l a ell.
Quan falta el seguiment de Jesús, cuidat i reafirmat un cop i un altre en el propi cor i en la comunitat creient, la nostra fe corre el risc de quedar reduïda a una acceptació de creences, una pràctica d’obligacions religioses i una obediència a la disciplina de l’Església.
És fàcil llavors instal·lar-se en la pràctica religiosa, sense deixar-se qüestionar per les crides que Jesús ens fa des de l’evangeli que escoltem cada diumenge. Jesús és dins d’aquesta religió, però no ens arrossega darrere els seus passos. Sense adonar-nos-en, ens acostumem a viure de manera rutinària i repetitiva. Ens falta la creativitat, la renovació i l’alegria dels que viuen esforçant-se per seguir Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
