UN ENSENYAR NOU
L’episodi és sorprenent i colpidor. Tot passa a la «sinagoga», el lloc on s’ensenya oficialment la Llei, tal com és interpretada pels mestres autoritzats. Succeeix en «dissabte», el dia en què els jueus observants es reuneixen per escoltar el comentari dels seus dirigents. És en aquest marc on Jesús comença per primera vegada a «ensenyar».
No es diu res del contingut de les seves paraules. No és això el que aquí interessa, sinó l’impacte que produeix la seva intervenció. Jesús provoca sorpresa i admiració. La gent copsa d’ell una cosa especial que no troba en els seus mestres religiosos: Jesús «els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei».
Els lletrats ensenyen en nom de la institució. S’atenen a les tradicions. Citen una i altra vegada a mestres il•lustres del passat. La seva autoritat prové de la seva funció d’interpretar oficialment la Llei. L’autoritat de Jesús és diferent. No ve de la institució. No es basa en la tradició. Té una altra font. Està ple de l’Esperit vivificador de Déu.
Ho podran comprovar de seguida. De forma inesperada, un posseït interromp a crits el seu ensenyament. No el pot suportar. Està aterrit: «Has vingut a destruir-nos?». Aquell home se sentia bé escoltant l’ensenyament dels escribes. Per què ara se sent amenaçat?
Jesús no ve a destruir ningú. Precisament la seva «autoritat» és donar vida a les persones. El seu ensenyament humanitza i allibera d’esclavituds. Les seves paraules conviden a confiar en Déu. El seu missatge és la millor notícia que pot escoltar aquell home turmentat interiorment. Quan Jesús el guareix, la gent exclama: «una doctrina nova ensenyada amb autoritat».
Els sondejos indiquen que la paraula de l’Església està perdent autoritat i credibilitat. No n’hi ha prou amb parlar de manera autoritària per anunciar la Bona Notícia de Déu. No n’hi ha prou amb transmetre correctament la tradició per obrir els cors a l’alegria de la fe. El que necessitem urgentment és un ensenyar nou.
No som «escribes», sinó deixebles de Jesús. Hem de comunicar el seu missatge, no les nostres tradicions. Hem d’ensenyar curant la vida, no adoctrinant les ments. Hem d’anunciar el seu Esperit, no les nostres teologies.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
