ACOSTAR-SE
A LA LLUM
Pot semblar una observació excessivament pessimista, però el cert és que les persones som capaces de viure molts anys sense tenir massa idea de què està succeint en nosaltres. Podem seguir vivint dia rere dia sense voler veure què és el que en veritat mou la nostra vida i qui és que dins nostre pren realment les decisions.
No és malaptesa o falta d’intel·ligència. El que passa és que, de manera més o menys conscient, intuïm que veure’ns amb més llum ens obligaria a canviar. Una i altra vegada semblen complir-se en nosaltres aquelles paraules de Jesús: «Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres». Ens espanta veure’ns tal com som. Ens sentim malament quan la llum penetra en la nostra vida. Preferim continuar cecs, alimentant dia a dia nous enganys i il·lusions.
El més greu és que pot arribar un moment en què, estant cecs, creiem veure-ho tot amb claredat i realisme. Que fàcil és llavors viure sense conèixer-se a si mateix ni preguntar mai: «Qui sóc jo?». Creure ingènuament que jo sóc aquesta imatge superficial que tinc de mi mateix, fabricada de records, experiències, pors i desitjos.
Que fàcil també creure que la realitat és justament tal com jo la veig, sense ser conscient que el món exterior que jo veig és, en bona part, reflex del món interior que visc i dels desitjos i interessos que alimento. Que fàcil també acostumar-se a tractar no amb persones reals, sinó amb la imatge o etiqueta que d’elles m’he fabricat jo mateix.
Aquell gran escriptor que fou Hermann Hesse, en el seu petit llibre El meu credo, ple de saviesa, escrivia: «L’home a qui contemplo amb temor, amb esperança, amb cobdícia, amb propòsits, amb exigències, no és un home, és solament un tèrbol reflex de la meva voluntat».
Probablement, a l’hora de voler transformar la nostra vida orientant els nostres passos per camins més nobles, el més decisiu no és l’esforç per canviar. El primer és obrir els ulls. Preguntar-me què estic cercant a la vida. Ser més conscient dels interessos que mouen la meva existència. Descobrir el motiu últim del meu viure diari.
Podem prendre’ns un temps per respondre aquesta pregunta: per què fujo tant de mi mateix i de Déu? Per què, en definitiva, prefereixo viure enganyat sense buscar la llum? Hem d’escoltar les paraules de Jesús: «Els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
