UNA PORTA OBERTA
Estem massa atrapats pel «més ençà» per preocupar-nos del «més enllà». Sotmesos a un ritme de vida que ens atordeix i esclavitza, aclaparats per una informació asfixiant de notícies i esdeveniments diaris, fascinats per mil atractius que el desenvolupament tècnic posa a les nostres mans, no sembla que necessitem un horitzó més ampli que «aquesta vida» en la que ens movem.
¿Per què pensar en «l’altra vida?». ¿No és millor gastar totes les nostres forces a organitzar el millor possible la nostra existència en aquest món? No hauríem d’esforçar-nos al màxim a viure aquesta vida d’ara i callar respecte a tota la resta? ¿No és millor acceptar la vida amb la seva foscor i els seus enigmes, i deixar «el més enllà» com un misteri del qual no sabem res?
No obstant això, l’home contemporani, com el de totes les èpoques, sap que en el fons del seu ésser està latent sempre la pregunta més seriosa i difícil de respondre: ¿què serà de tots i cadascun de nosaltres? Qualsevol que sigui la nostra ideologia o la nostra fe, el veritable problema a què estem enfrontats tots és el nostre futur. ¿Quin final ens espera?
Peter Berger ens ha recordat amb profund realisme que «tota societat humana és, en última instància, una congregació d’homes enfront de la mort». Per això, és davant la mort precisament on apareix amb més claredat «la veritat» de la civilització contemporània, que, curiosament, no sap què fer amb ella si no és ocultar-la i eludir al màxim el seu tràgic desafiament.
Més honrada sembla la postura de persones com Eduardo Chillida, que en alguna ocasió es va expressar en aquests termes: «De la mort, la raó em diu que és definitiva. De la raó, la raó em diu que és limitada».
És aquí on hem de situar la postura del creient, que sap enfrontar-se amb realisme i modèstia al fet ineludible de la mort, però que ho fa des d’una confiança radical en Crist ressuscitat. Una confiança que difícilment pot ser entesa «des de fora» i que només pot ser viscuda per qui ha escoltat, alguna vegada, en el fons del seu ésser, les paraules de Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida». Ho creus?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
