RECONÈIXER EL PECAT
El relat de «la pesca miraculosa» al llac de Galilea va ser molt popular entre els primers cristians. Diversos evangelistes recullen l’episodi, però només Lluc culmina la narració amb una escena commovedora que té per protagonista Simó Pere, deixeble creient i pecador al mateix temps.
Pere és un home de fe, seduït per Jesús. Les seves paraules tenen per a ell més força que la seva pròpia experiència. Pere sap que ningú es posa a pescar al migdia al llac, sobretot si no ha capturat res a la nit. Però ho ha dit Jesús i Pere confia totalment en ell: «D’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes».
Pere és, al mateix temps, un home de cor sincer. Sorprès per l’enorme pesca obtinguda, «es llançà als genolls de Jesús» i amb una espontaneïtat admirable li diu: «Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador». Pere reconeix, davant de tots, el seu pecat i la seva absoluta indignitat per conviure de prop amb Jesús.
Jesús no s’espanta de tenir al costat un deixeble pecador. Al contrari, si se sent pecador, Pere podrà comprendre millor el seu missatge de perdó per a tots i la seva acollida a pecadors i indesitjables. «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes». Jesús li treu la por de ser un deixeble pecador i l’associa a la seva missió de reunir i convocar homes i dones de tota condició a entrar en el projecte salvador de Déu.
Per què l’Església es resisteix tant a reconèixer els seus pecats i confessar la seva necessitat de conversió? L’Església és de Jesucrist, però ella no és Jesucrist. A ningú pot estranyar que hi hagi pecat. L’Església és «santa» perquè viu animada per l’Esperit Sant de Jesús, però és «pecadora» perquè no poques vegades es resisteix a aquest Esperit i s’allunya de l’evangeli. El pecat està en els creients i en les institucions; en la jerarquia i en el poble de Déu; en els pastors i a les comunitats cristianes. Tots necessitem conversió.
És molt greu habituar-nos a ocultar la veritat ja que ens impedeix comprometre’ns en una dinàmica de conversió i renovació. D’altra banda, ¿no és més evangèlica una Església fràgil i vulnerable que té el coratge de reconèixer el seu pecat, que una institució obstinada inútilment a ocultar al món les seves misèries? ¿No són més creïbles les nostres comunitats quan col·laboren amb Crist en la tasca evangelitzadora, reconeixent humilment els seus pecats i comprometent-se amb una vida cada vegada més evangèlica? ¿No tenim molt a aprendre també avui del gran apòstol Pere reconeixent el seu pecat als peus de Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
