VIURE EN LA VERITAT
DE JESÚS
No hi ha a la vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de l’ésser estimat que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de Joan tracta de recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no han d’oblidar mai.
Una cosa és molt clara per a l’evangelista. El món no pot «veure» ni «conèixer» la veritat que s’amaga en Jesús. Per a molts, Jesús haurà passat per aquest món com si res hagués passat; no deixarà cap rastre en les seves vides. Per veure Jesús es necessiten uns ulls nous. Només els que l’estimin podran experimentar que és viu i fa viure.
Jesús és l’única persona que mereix ser estimada de manera absoluta. Qui l’estima així no pot pensar en ell com si pertanyés al passat. La seva vida no és un record. Qui estima Jesús viu les seves paraules, «guarda els seus manaments», es va «omplint» de Jesús.
No és fàcil expressar aquesta experiència. L’evangelista l’anomena «Esperit de la veritat». És una expressió molt encertada, ja que Jesús es va convertint en una força i una llum que ens fa «viure en la veritat». Qualsevol que sigui el punt en què ens trobem a la vida, acollir en nosaltres Jesús ens porta cap a la veritat.
Aquest «Esperit de la veritat» no cal confondre’l amb una doctrina. No es troba en els llibres dels teòlegs ni en els documents del magisteri. Segons la promesa de Jesús, «viu amb nosaltres i està en nosaltres». L’escoltem en el nostre interior i resplendeix en la vida de qui segueix els passos de Jesús de manera humil, confiada i fidel.
L’evangelista l’anomena «Esperit defensor», perquè, ara que Jesús no és físicament amb nosaltres, ens defensa del que ens podria separar d’ell. Aquest Esperit «està sempre amb nosaltres». Ningú no el pot assassinar, com Jesús. Seguirà sempre viu en el món. Si l’acollim en la nostra vida, no ens sentirem orfes i desemparats.
Potser la conversió que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió verbal, rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en el seu «Esperit de la veritat».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
