DÉU ACULL ELS «IMPURS»
De forma inesperada, un leprós «s’acosta a Jesús». Segons la llei, no pot entrar en contacte amb ningú. És un «impur» i ha de viure aïllat. Tampoc pot entrar al temple. Com pot ser que Déu aculli a la seva presència un ésser tan repugnant? El seu destí és viure exclòs. Així ho estableix la llei.
Malgrat tot, aquest leprós desesperat s’atreveix a desafiar totes les normes. Sap que està obrant malament. Per això s’agenolla. No s’arrisca a parlar amb Jesús de cara. Des de terra, li fa aquesta súplica: «Si vols, em pots purificar». Sap que Jesús el pot curar, però voldrà netejar-lo?, s’atrevirà a treure’l de l’exclusió a què està sotmès en nom de Déu?
Sorprèn l’emoció que li produeix a Jesús la proximitat del leprós. No s’horroritza ni es fa enrere. Davant la situació d’aquell pobre home, «se’n compadeix». La tendresa el desborda. Com no voldrà netejar-lo ell, que només viu mogut per la compassió de Déu envers els seus fills i filles més indefensos i menyspreats?
Sense dubtar-ho, «estén la mà» cap aquell home i «toca» la seva pell menyspreada pels purs. Sap que està prohibit per la llei i que, amb aquest gest, està reafirmant la transgressió iniciada pel leprós. Només el mou la compassió: «Ho vull, queda pur».
Això és el que vol el Déu encarnat en Jesús: netejar el món d’exclusions que van contra la seva compassió de Pare. No és Déu qui exclou, sinó les nostres lleis i institucions. No és Déu qui margina, sinó nosaltres. D’ara endavant, tothom ha de tenir clar que no s’ha d’excloure ningú en nom de Jesús.
Seguir-lo a ell significa no horroritzar-se davant cap impur ni impura. No retirar a cap «exclòs» el nostre acolliment. Per a Jesús, el primer és la persona que pateix i no la norma. Posar sempre per davant la norma és la millor manera d’anar perdent la sensibilitat de Jesús davant els menyspreats i rebutjats. La millor manera de viure sense compassió.
En pocs llocs es reconeix més bé l’Esperit de Jesús que en aquestes persones que ofereixen suport i amistat gratuïta a prostitutes indefenses, que acompanyen malalts de sida oblidats per tothom, que defensen homosexuals que no poden viure dignament la seva condició… Ells ens recorden que al cor de Déu hi caben tots.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
