FELICITAT
Hom pot llegir i escoltar cada vegada amb més freqüència notícies optimistes sobre la superació de la crisi i la recuperació progressiva de l’economia.
Se’ns diu que assistim ja a un creixement econòmic, però ¿creixement de què? ¿Creixement per a qui? Tot just se’ns informa de tota la veritat del que està succeint.
La recuperació econòmica que està en marxa va consolidant i, fins i tot, perpetuant l’anomenada «societat dual». Un abisme cada vegada més gran s’està obrint entre els que podran millorar el seu nivell de vida cada vegada amb més seguretat i els que quedaran despenjats, sense treball ni futur en aquesta vasta operació econòmica.
De fet, està creixent al mateix temps el consum ostentós i provocatiu dels cada vegada més rics i la misèria i inseguretat dels cada vegada més pobres.
La paràbola de l’home ric «que anava vestit de porpra i de lli i feia banquets esplèndids cada dia» i del pobre Llàtzer que cercava, sense aconseguir-ho, de saciar el seu estómac amb el que llençaven de la taula del ric, és una crua realitat en la societat dual.
Entre nosaltres hi ha aquests «mecanismes econòmics, financers i socials» denunciats per Joan Pau II, «els quals, encara que manejats per la voluntat dels homes, funcionen de manera gairebé automàtica, fent més rígides les situacions de riquesa dels uns i de pobresa dels altres».
Un cop més estem consolidant una societat profundament desigual i injusta. En aquesta encíclica tan lúcida i evangèlica que és la Sollicitudo rei socialis, tan poc escoltada, fins i tot pels que el victoregen constantment, Joan Pau II descobreix en l’arrel d’aquesta situació alguna cosa que només té un nom: pecat.
Podem donar tota mena d’explicacions tècniques, però quan el resultat que es constata és l’enriquiment sempre més gran dels ja rics i l’enfonsament dels més pobres, aquí s’està consolidant la insolidaritat i la injustícia.
En les seves benaurances, Jesús adverteix que un dia s’invertirà la sort dels rics i dels pobres. És fàcil que també avui siguin bastants els qui, seguint Nietzsche, pensin que aquesta actitud de Jesús és fruit del ressentiment i la impotència de qui, no podent aconseguir més justícia, demana la venjança de Déu.
No obstant això, el missatge de Jesús no neix de la impotència d’un home derrotat i ressentit, sinó de la seva visió intensa de la justícia de Déu que no pot permetre el triomf final de la injustícia.
Han passat vint segles, però la paraula de Jesús segueix sent decisiva per als rics i per als pobres. Paraula de denúncia per uns i de promesa per a d’altres, continua viva i ens interpel·la a tots.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
