EXPERIÈNCIA DECISIVA
Com és natural, la celebració de la missa ha anat canviant al llarg dels segles. Segons l’època, els cristians n’han destacat alguns aspectes i n’han descuidat d’altres. La missa ha servit de marc per celebrar coronacions de reis i de papes, rendir homenatges o commemorar victòries de guerra. Els músics l’han convertit en concert. Els pobles l’han integrat a les seves devocions i costums religiosos…
Després de vint segles pot ser necessari recordar algun dels trets essencials del darrer sopar del Senyor, tal com era recordat i viscut per les primeres generacions cristianes.
Al rerefons d’aquest sopar hi ha una convicció ferma: els seus seguidors no quedaran orfes. La mort de Jesús no podrà trencar la seva comunió amb ell. Ningú no ha de sentir el buit de la seva absència. Els seus deixebles no es queden sols, a la mercè dels avatars de la història. Al centre de tota comunitat cristiana que celebra l’eucaristia hi ha Crist viu i operant. Aquí hi ha el secret de la seva força.
Se n’alimenta la fe dels seus seguidors. No n’hi ha prou d’assistir a aquest sopar. Els deixebles són convidats a menjar. Per alimentar la nostra adhesió a Jesucrist necessitem reunir-nos a escoltar les seves paraules i introduir-les al nostre cor; necessitem acostar-nos a combregar amb ell identificant-nos amb el seu estil de viure. Cap altra experiència no ens pot oferir aliment més sòlid.
No hem d’oblidar que «combregar» amb Jesús és combregar amb algú que ha viscut i ha mort «lliurat» totalment als altres. Així insisteix Jesús. El seu cos és un «cos lliurat» i la seva sang és una «sang vessada» per la salvació de tothom. És una contradicció acostar-se a «combregar» amb Jesús resistint-se a preocupar-se de quelcom que no sigui el nostre propi interès.
No hi ha res més central i decisiu per als seguidors de Jesús que la celebració d’aquest sopar del Senyor. Per això l’hem de cuidar tant. Ben celebrada, l’eucaristia ens modela, ens va unint a Jesús, ens alimenta amb la seva vida, ens familiaritza amb l’evangeli, ens convida a viure en actitud de servei fratern i ens sosté en l’esperança del retrobament final amb ell.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
