ALLÒ DECISIU
El judici contra Jesús va tenir lloc probablement al palau en el que hi residia Pilat quan anava a Jerusalem. Allà es troben un matí d’abril de l’any 30 un reu indefens anomenat Jesús i el representant del poderós sistema imperial de Roma.
L’evangeli de Joan relata el diàleg entre tots dos. En realitat, més que un interrogatori sembla un discurs de Jesús per aclarir alguns temes que interessen molt a l’evangelista. En un determinat moment, Jesús fa aquesta solemne proclamació: «Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».
Aquesta afirmació recull un tret bàsic que defineix la trajectòria profètica de Jesús: la seva voluntat de viure en la veritat de Déu. Jesús no només diu la veritat, sinó que cerca la veritat, i només la veritat d’un Déu que vol un món més humà per tots els seus fills.
Per això Jesús parla amb autoritat, però sense falsos autoritarismes. Parla amb sinceritat, però sense dogmatismes. No parla com els fanàtics, que tracten d’imposar la seva veritat. Tampoc com els funcionaris, que la defensen per obligació, tot i que no creuen en ella. No se sent mai guardià de la veritat, sinó testimoni.
Jesús no converteix la veritat de Déu en propaganda. No la fa servir en profit propi, sinó en defensa dels pobres. No tolera la mentida o l’encobriment de les injustícies. No suporta les manipulacions. Jesús es converteix així en «veu dels sense veu, i veu contra els que tenen massa veu» (Jon Sobrino).
Aquesta veu és més necessària que mai en aquesta societat atrapada en una greu crisi econòmica. L’ocultació de la veritat és un dels més ferms pressupostos de l’actuació dels poders financers i de la gestació política sotmesa a les seves exigències. Se’ns vol fer viure la crisi en la mentida.
Es fa tot el possible per amagar la responsabilitat dels principals causants de la crisi i s’ignora de manera perversa el sofriment de les víctimes més febles i indefenses. És urgent humanitzar la crisi posant al centre d’atenció la veritat dels que pateixen i l’atenció prioritària a la seva situació cada vegada més greu.
És la primera veritat exigible a tots si no volem ser inhumans. La primera dada prèvia a tot. No podem acostumar-nos a l’exclusió social i a la desesperança en què estan caient els més febles. Els que seguim Jesús hem d’escoltar la seva veu i sortir instintivament en defensa dels últims. Qui és de la veritat escolta la seva veu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
