QUINA FAMÍLIA?
Avui és el Dia de la família cristiana. Una festa establerta recentment perquè els cristians celebrem i aprofundim en el que pot ser un projecte familiar entès i viscut des de l’esperit de Jesús.
No n’hi ha prou de defensar de manera abstracta el valor de la família. Tampoc és suficient imaginar la vida familiar segons el model de la família de Natzaret, idealitzada des de la nostra concepció de la família tradicional. Seguir Jesús pot exigir de vegades qüestionar i transformar esquemes i costums molt arrelats en nosaltres.
La família no és per a Jesús quelcom absolut i intocable. Més encara. El decisiu no és la família de sang, sinó aquesta gran família que hem d’anar construint els humans escoltant el desig de l’únic Pare de tots. Fins i tot els seus pares ho hauran d’aprendre, no sense problemes i conflictes.
Segons el relat de Lluc, els pares de Jesús el busquen angoixats, en descobrir que els ha abandonat sense preocupar-se d’ells. Com pot actuar així? La seva mare li ho retreu quant el troba: «Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Jesús els sorprèn amb una resposta inesperada: «Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?».
Els seus pares «no el comprengueren». Només aprofundint en les seves paraules i en el seu comportament de cara a la seva família, descobriran progressivament que, per a Jesús, el primer és la família humana: una societat més fraterna, més justa i més solidària, tal com la vol Déu.
No podem celebrar responsablement la festa d’avui sense escoltar el repte de la nostra fe.
- Com són les nostres famílies? ¿Viuen compromeses en una societat millor i més humana, o tancades exclusivament en els seus propis interessos? ¿Eduquen per a la solidaritat, la recerca de pau, la sensibilitat envers els necessitats, la compassió, o ensenyen a viure per al benestar insaciable, el màxim lucre i l’oblit dels altres?
- Què està succeint a les nostres llars? ¿Es té cura de la fe, es recorda Jesucrist, s’aprèn a pregar, o només es transmet indiferència, incredulitat i buit de Déu? ¿S’educa per viure des d’una consciència moral responsable, sana, coherent amb la fe cristiana, o s’afavoreix un estil de vida superficial, sense metes ni ideals, sense criteris ni sentit últim?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
