EL ROSTRE HUMÀ DE DÉU
El quart evangeli comença amb un pròleg molt especial. És una espècie d’himne que, des dels primers segles, va ajudar decisivament els cristians a aprofundir en el misteri contingut en Jesús. Si l’escoltem amb fe senzilla, també avui ens pot ajudar a creure en Jesús de manera més profunda. Només ens aturem en algunes afirmacions centrals.
«El qui és la Paraula s’ha fet home». Déu no és mut. No ha estat callat, tancat per sempre en el seu Misteri. Déu se’ns ha volgut comunicar. Ha volgut parlar-nos, dir-nos el seu amor, explicar el seu projecte. Jesús és senzillament el Projecte de Déu fet carn.
Déu no se’ns ha comunicat per mitjà de conceptes i doctrines sublims que només poden entendre els doctes. La seva Paraula s’ha encarnat en la vida entranyable de Jesús, perquè el puguin entendre fins i tot els més senzills, els que saben commoure’s davant de la bondat, l’amor i la veritat que conté la seva vida.
Aquesta Paraula de Déu «ha habitat entre nosaltres». Han desaparegut les distàncies. Déu s’ha fet «home». Habita entre nosaltres. Per trobar-nos amb ell, no hem de sortir fora del món, sinó acostar-nos a Jesús. Per conèixer-lo, no cal estudiar teologia, sinó sintonitzar amb Jesús, combregar amb ell.
«A Déu, ningú no l’ha vist mai». Els profetes, els sacerdots, els mestres de la Llei parlaven molt de Déu, però cap havia vist el seu rostre. El mateix passa avui entre nosaltres: a l’Església parlem molt de Déu, però ningú l’ha vist. Només Jesús, «el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat».
No ho hem d’oblidar. Només Jesús ens ha explicat com és Déu. Només ell és la font per apropar-nos al seu Misteri. Quantes idees raquítiques i poc humanes de Déu hem de desaprendre i d’oblidar per deixar-nos atreure i seduir per aquest Déu que se’ns revela en Jesús.
Com canvia tot quan hom copsa per fi que Jesús és el rostre humà de Déu. Tot es fa més senzill i més clar. Ara sabem com ens mira Déu quan patim, com ens busca quan ens perdem, com ens entén i perdona quan el neguem. En ell se’ns revela «la gràcia i la veritat» de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
