RENOVEU-NOS
PER DINS
A poc a poc estem aprenent a viure sense interioritat. Ja no necessitem estar en contacte amb el millor que hi ha dins nostre. En tenim prou amb viure entretinguts. Ens acontentem amb funcionar sense ànima i alimentar-nos només de benestar. No volem exposar-nos a buscar la veritat. Veniu, Esperit Sant, i allibereu-nos del buit interior.
Hem après a viure sense arrels i sense metes. En tenim prou amb deixar-nos programar des de fora. Ens movem i agitem sense parar, però no sabem què volem ni cap a on anem. Estem cada vegada més ben informats, però ens sentim més perduts que mai. Veniu, Esperit Sant, i allibereu-nos de la desorientació.
Gairebé ni ens interessen les grans qüestions de l’existència. No ens preocupa quedar-nos sense llum per enfrontar-nos a la vida. Ens hem fet més escèptics, però també més fràgils i insegurs. Volem ser intel·ligents i lúcids. Però no trobem assossec ni pau. Veniu, Esperit Sant, i allibereu-nos de la foscor i la confusió interior.
Volem viure més, viure millor, viure més temps, però ¿viure què? Volem sentir-nos bé, sentir-nos millor, però ¿sentir què? Busquem gaudir intensament de la vida, treure-li el màxim suc, però no ens acontentem només amb passar-ho bé. Fem el que ens ve de gust. Amb prou feines hi ha prohibicions ni terrenys vedats. Per què volem alguna cosa diferent? Veniu, Esperit Sant, i ensenyeu-nos a viure.
Volem ser lliures i independents i ens trobem cada vegada més sols. Necessitem viure i ens tanquem en el nostre petit món, de vegades tan avorrit. Necessitem sentir-nos estimats i no sabem crear contactes vius i amistosos. Al sexe li diem «amor», i al plaer, «felicitat», però qui saciarà la set? Veniu, Esperit Sant, i ensenyeu-nos a estimar.
En la nostra vida ja no hi ha lloc per a Déu. La seva presència ha quedat reprimida o atrofiada dins nostre. Plens de sorolls per dins, ja no podem escoltar la seva veu. Bolcats en mil desitjos i sensacions, no encertem a percebre la seva proximitat. Sabem parlar amb tothom menys amb ell. Hem après a viure d’esquena al Misteri. Veniu, Esperit Sant, i ensenyeu-nos a creure.
Creients i no creients, poc creients i creients dolents, així peregrinem moltes vegades per la vida. A la festa cristiana de l’Esperit Sant, a tots ens diu Jesús el que un dia va dir als seus deixebles, exhalant sobre ells el seu alè: «Rebeu l’Esperit Sant». Aquest Esperit que sosté les nostres pobres vides i encoratja la nostra feble fe pot penetrar en nosaltres i revifar la nostra existència per camins que només ell coneix.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
