LA INTIMITAT DE DÉU
Si per un impossible l’Església digués un dia que Déu no és Trinitat, ¿canviaria en alguna cosa l’existència de molts creients? Probablement no. Per això hom queda sorprès davant d’aquesta confessió del P. Varillon: «Penso que, si Déu no fos Trinitat, jo seria probablement ateu […] En qualsevol cas, si Déu no és Trinitat, jo no comprenc ja absolutament res».
La immensa majoria dels cristians no sap que en adorar Déu com a Trinitat estem confessant que Déu, en la seva intimitat més profunda, és només amor, acollida, tendresa. Aquesta és potser la conversió que més necessiten no pocs cristians: el pas progressiu d’un Déu considerat com a Poder a un Déu adorat joiosament com Amor.
Déu no és un ésser «omnipotent i sempitern» qualsevol. Un ésser poderós pot ser un dèspota, un tirà destructor, un dictador arbitrari: una amenaça per a la nostra petita i feble llibertat. Podríem confiar en un Déu del qual només sabéssim que és omnipotent? És molt difícil abandonar-se a algú infinitament poderós. Sembla més fàcil desconfiar, ser cauts i salvaguardar la nostra independència.
Però Déu és Trinitat, és un misteri d’Amor. I la seva omnipotència és l’omnipotència de qui només és amor, tendresa insondable i infinita. És l’amor de Déu el que és omnipotent. Déu no ho pot tot. Déu no pot sinó el que pot l’amor infinit. I sempre que ho oblidem i sortim de l’esfera de l’amor ens fabriquem un Déu fals, una mena d’ídol estrany que no existeix.
Quan no hem descobert encara que Déu és només Amor, fàcilment ens relacionem amb ell des de l’interès o la por. Un interès que ens mou a utilitzar la seva omnipotència per al nostre profit. O una por que ens porta a buscar tota classe de mitjans per defensar-nos del seu poder amenaçador. Però aquesta religió feta d’interès i de pors està més a prop de la màgia que de la veritable fe cristiana.
Quan hom intueix des de la fe que Déu és només Amor i descobreix fascinat que no pot ser una altra cosa sinó Amor present i palpitant en el més profund de la nostra vida, comença a créixer lliure en el nostre cor la confiança en un Déu Trinitat del que l’única cosa que sabem per Jesús és que no pot sinó estimar-nos.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
