LA FELICITAT DE JESÚS
No és difícil de dibuixar el perfil d’una persona feliç en la societat que va conèixer Jesús. Es tractaria d’un home adult i de bona salut, casat amb una dona honesta i fecunda, amb fills homes i unes terres riques, observant de la religió i respectat al seu poble Què més es podia demanar?
Certament no era aquest l’ideal que animava Jesús. Sense dona ni fills, sense terres ni béns, recorrent Galilea com un rodamón, la seva vida no responia a cap tipus de felicitat convencional. La seva manera de viure era provocativa. Si era feliç, ho era de manera contracultural, a contrapèl de l’establert.
En realitat, no pensava gaire en la seva felicitat. La seva vida girava més aviat al voltant d’un projecte que l’entusiasmava i el feia viure intensament. L’anomenava «Regne de Déu». Pel que sembla, era feliç quan podia fer feliços els altres. Se sentia bé retornant a la gent la salut i la dignitat que se’ls havia arrabassat injustament.
No cercava el seu propi interès. Vivia creant noves condicions de felicitat per a tothom. No sabia ser feliç sense incloure-hi els demés. A tothom proposava criteris nous, més lliures i més radicals, per fer un món més digne i més feliç.
Creia en un «Déu feliç», el Déu creador que mira totes les seves criatures amb amor entranyable, el Déu amic de la vida i no de la mort, més atent al patiment de la gent que als seus pecats.
Des de la fe en aquest Déu trencava els esquemes religiosos i socials. No predicava: «Feliços els justos i els piadosos, perquè rebran el premi de Déu». No deia: «Feliços els rics i els poderosos, perquè compten amb la seva benedicció». El seu crit era desconcertant per a tothom: «Feliços els pobres, perquè Déu serà la seva felicitat».
La invitació de Jesús ve a dir això: «No cerqueu la felicitat en la satisfacció dels vostres interessos ni en la pràctica interessada de la vostra religió. Sigueu feliços treballant de manera fidel i pacient per un món més feliç per a tothom».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
