REACCIONAR
Els assaigs que conec sobre el moment actual insisteixen molt en les contradiccions de la societat contemporània, en la gravetat de la crisi sociocultural i econòmica i en el decadent caràcter d’aquests temps.
Sens dubte, també parlen de fragments de bondat i de bellesa, i de gestos de noblesa i generositat, però tot això sembla quedar com a amagat per la força del mal, el deteriorament de la vida i la injustícia. Al final tot són «profecies de desventures».
S’oblida, en general, una dada enormement esperançadora. Està creixent en la consciència de moltes persones un sentiment d’indignació davant de tanta injustícia, degradació i patiment. Són molts els homes i les dones que ja no es resignen a acceptar una societat tan poc humana. Del seu cor brolla un «no» ferm a tot allò inhumà.
Aquesta resistència al mal és comú a cristians i agnòstics. Com deia el teòleg holandès E. Schillebeeckx, es pot parlar dins de la societat moderna «d’un front comú, de creients i no creients, de cara a un món millor, d’aspecte més humà».
En el fons d’aquesta reacció hi ha una recerca de quelcom de diferent, un reducte d’esperança, un anhel d’alguna cosa que en aquesta societat no es veu acomplerta. És el sentiment que podríem ser més humans, més feliços i més bons en una societat més justa, encara que sempre limitada i precària.
En aquest context pren una actualitat particular la crida de Jesús: «Vetlleu». És una paraula que convida a despertar i a viure amb més lucidesa, sense deixar-se arrossegar i modelar passivament per tot allò que imposa aquesta societat.
Potser això és el primer. Reaccionar i mantenir desperta la resistència i la rebel·lia. Atrevir-se a ser diferents. No actuar com tothom. No identificar-se amb allò inhumà d’aquesta societat. Viure en contradicció amb tanta mediocritat i manca de seny. Iniciar la reacció.
Ens han d’animar dues conviccions. L’home no ha perdut la capacitat de ser més humà i d’organitzar una societat més digna. D’altra banda, l’Esperit de Déu continua actuant en la història i al cor de cada persona.
És possible canviar el rumb equivocat que porta aquesta societat. El que cal és que cada cop hi hagi més persones lúcides que s’atreveixin a introduir sensatesa enmig de tanta bogeria, sentit moral enmig de tant buit ètic, calor humana i solidaritat a l’interior de tant pragmatisme sense cor.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
